Europa VII

Comienza la desconexión ~ se acaba el aire y la energía
No queda nadie en el control; la nave flota a la deriva
Y yo, con melancólica visión, repaso ciencia y religión
Señalo el sol por la ventana,
Allí vivía yo

M'ha arribat l'hora. Era inevitable. Sí, senyors i senyores, ha arribat la revolució.
Junt amb aquesta revolució, ha nascut una nova espècie. Jo.
Hohohohoho... sóc (i som, tard o d'hora) víctimes de la humanitat. Ens han fet aixi. I no val la pena intentar canviar res, perquè no servirà de res. Bé, n'esteu farts de sentir això, i dir-ho per ennéssima vegada no em farà sentir ni millor ni pitjor.

• Aixi que procureu no agafar mal de cap pensant en masses coses abstractes i absurdes, doncs al cap i a la fi no hi ha resposta/conclusió absoluta. Prou ja, si us plau... (1a llei del meu nou ordre)

• Deixeu que tot faci, que el temps passi, que segueixi qualsevol rumb. Escolteu-me seriosament les meves paraules (tot i que sé que la majoria m'escolta), aquestes coses no les dic per dir. No cal que en feu cas, però almenys no us ho prengueu en broma. No és una broma. (2a llei del meu nou ordre)

Oh, l'Ota està frustat, jajaja. De veritat, no és una broma. I no he passat un mal dia, no em desafogo per haver tingut alguna mala experiència avui. Wahg!

• Insultar a la gent és el pitjor que he fet mai. Per què? Doncs perquè no ho he fet mai a la cara. Igualment, ara penso que insultar és el pitjor que pots fer davant problemes. Ofens a la persona, però també t'ofens a tu mateix. T'ofens per caure tant baix ~ (3a llei del meu nou ordre)
  
  
• La música és el millor remei per la malaltia. Aquesta malaltia que ens fa ser corruptes i males persones. En veritat, gràcies a la música supero problemes. Perquè hi ha una cançó per a cada problema que tinguis. Per la meva part, si em sento trist, ho acabo de treure tot amb Radiohead, i l'endemà et trobes diferent. Ahir vaig acabar d'introduir My Chemical Romance a la llista. Crec que aquests dos grups acabaran sent la banda sonora/himne de la meva etapa de 15age en amunt. Música = únic amic no infidel. (4a i per avui, ultima llei del meu nou ordre)

Ultimament estic aprenent moltes coses sobre les persones. I com més n'aprenc, més ganes de plorar tinc.
Per avui, ja n'he tingut prou. I ara, si no us fa res, preferiria que no comentessiu el post (ho volia dir a els altres posts, però me'n vaig oblidar). No és per res en concret, simplement, per dir-ho d'una manera fàcil, vull que aquests tipus de posts siguin una espècie de diari privat el qual ningú pugui comentar, doncs son coses que he de solucionar jo mateix, però que alhora m'agradaria que la gent ho llegís.
PD: Curiosament, recomano també el nou disc de LODVG. No és la música a la que estic acostumat, però realment val la pena. Almenys, intenteu-ho mirant pel Youtube.

Desconnectant,
Ota-chan.