Tot... i alhora res

Benvingut maldecap, perquè em lleves a aquestes hores?
Estava dormint, somiant... bé, o això crec. Ara, per fí, sóc feliç, saps? Almenys ho aparento, que ja és molt.
No m'ets de gran ajuda, sent sincers. Les coses han canviat, i ara la partida la guanyo jo.
N'estic aprenent, poc a poc, a sentir-me humà, a notar cadascuna de les emocions i sentiments que ens caracteritzen com a tal.
Oh, i tant, ja no cauré més en les teves trampes. S'ha acabat.

Per fí.

La gent em necessita, i jo a ells també, és clar. D'això es tracta. Ho he entès.

Senyor maldecap, que malauradament m'has estat acompanyant des de fa temps: ja te'n pots anar a pastar fang. Sí, aixi de clar. Ja no sóc el teu esclau. Busca't un altre indefens, jo ja no ho sóc. Ara, que no t'ho deixaré tan fàcil com penses. Com et vegi turmentant a algú proper, o no, tant és, penso acabar amb la teva existència. No ho dubtis, et perseguiré.


Sííí! xD Ale, per fi me'n he desfet de tota la merda que tenia al cap, estic net de nou ^^ Ho sento, ja ho dic publicament, si algun dia us he donat massa la tabarra. De debó. Almenys heu intentat escoltar-me i no m'heu engegat...
El blog està més mort que mai, sí, ho sé. xD

Jo... waish @____@ Estic desfent un embolic que tinc al cap, ara mateix. De fet, hi he estat el dia sencer. Ohg... però ara ho tinc clar ^^ Serà un petit pas més de la meva existència...

A reveure... si déu vol (de fet, aquest personatge no vol, ni jutja, ni fa absolutament res xD Com es pot ser taaaaant famós i no haver fet absolutament cap favor a ningu? Bé, de fet, és com tots els famosos actuals xD)

Byeeeee xDDD

Desconnectant,
Ota-chan, o Jördi xD