2009, toca't un ou

Who ho ho! Sí he tornat! De fet vaig tornar el dia 1 però no hi havia ganes d'escriure. De devò vaig marxar sense despedir-me? Tonta de mi. u.u
L'estada a Paris la podria resumir en un breu i fastigós "Bah". No és una ciutat tan impressionant com em pensava. I més bruta. Les coses que em van impressionar van ser la torre Eiffel (que no vam veure d'aprop però que de lluny es veia monstruosament enorme), el Lubre (també és monstruosament enorme), les Champs Elysées amb el seu arc de triomf i potser alguna altra cosa.
És una ciutat força bruta, sobretot el metro, que és de lo més cutre que hi ha. Podeu creure que els únics bitllets que venen són els d'ananda i que n'has de comprar un cada viatge? I si has de viatgar molt amb metro et fan una oferta de deu bitllets. En fi, que el metro és una cosa bruta, fa pudor i poc segura. Als altres que venien amb nosaltres els van robar al metro. Va ser de pel·lícula, no per lo bo, sinó per lo mipressionant.
Estavem pujant al tren, i de cop a un paio d'allà dins li cau el rellotge i comença a toquetejar els peus del pare de l'altra família. Nosaltres ens posem nerviosos. Jo sóc l'última a pujar i tot just poso un peu a dins i em diuen que baixi i quan sóc fora em criden perquè entri (estressats, els pobres xD). Llavors l'home raro s'aixeca i surt del metro. Sembla que es recupera la calma però...
"¡NOS HAN ROBADO!"
Caos. Vuit persones correns d'arrere l'home raro, quatre corrents i les altres quatre... pues bueno, seguint-los dissimuladament per si es feien mal. (A que no endevineu qui eren aquests quatre? xD) Els moments seguents van ser caòtics. La mare de l'altre familia cridant histèrica, apretant el botó d'alarma (el metro de Paris n'és ple d'aquests botons), el fill de 'altra família plorant... De peli.
Els plis van arribar al cap de poc, va ser molt guai. Sis tios uniformats saltant la balla del metro de forma espectacular, com si portessin tota la vida fent-ho. Evidentment no van trobar el lladre, perquè primerament no era l'home raro que va sortir corrents, aquell només ens havia distret. Però segons el meu pare van fer una bona feina, tranquilitzant-nos i seguint tot el protocol. I jo... M'ho mirava tot sense fer res, una mica impressionada. A veure, que et robin la cartera no és la fi del món, no? Vale que haurás de fer tots els documents de nou però això no t'arruinarà la vida. Hi ha ent molt exagerada pel món.
L'altra família també són una de les causes per les que no vaig gaudir gaire el viatge. Els pares són metges, i tan els pares com els fills són uns pijos. Ja em vaig cabrejar amb ells quan per cap d'any em van regalar un jersei d'aquests del Zara. A veure la intenció hi és però, costaria TANT pensar un regal que em pugués agradar a mi, i no a ella? Sí, la mare és la que em cau pitjor. És com amb l'amic invisible. Tu et curres a fer un regal que li pugui agradar a qui t'ha tocat i canvi obtens una birria de regal perquè el qui t'ho feia no li ha vingut de gust fer l'esforç de pensar que et podria agradar. Total, que durant el viatge tenia la sensació de que només feiem el que ells volien. Em vaig enfadar foça, la veritat. Després de que els robessin em va passar una mica.
Bueno, vam anar a Disneyland un dia però no va fer que em passes la emprenyada. El temps era horrorós. Si ja de per sí a Paris fa molt de fred (temperatura màxima: 1 sobre 0) imagineus-vos amb aiguaneu. A sobre semblava que tothom havia tingut la mateixa idea: anar a Dineyland per cap d'any. Una hora de cua a atraccions tan merdoses com la de Dumbo o Peter Pan. I a les muntanyes Russes ni t'explico. En total vam pujar com a cinc atraccions, i vaig fallar per segon cop l'intent d'anar a veure l'obra de teatre del Rey Leon. Quan hi anem amb la classe hi he d'anar. No pot ser que a la tercera no hi pugui anar.
Lo millor del dia: L'atracció de Piratas del Caribe. Una hora de cua, però una hora sota terra i amb calefacció (del tou de gent que hi havia suposo) cantant una vegada i una altra "Yo-ho yo-ho, un grna pirata soy". Vam anar a dinar a un restaurant del Rey Leon o casi em maten d'emoció. A la meva edat ja no es pot escoltar una vegada i una altra la banda sonora de la peli sense sortir-ne afectat. Al vespre van fer un espectacle lluminós i amb cançó de Nadal, que per mi que se sentia i es veia a quilometres a la rodona. Potencia increhible.
Total, no va ser un viatge del que em pugui sentir satisfeta. No em vaig comprar res, ni a mi ni a ningú. Sense Brisingr al costat, no sé com ho hagués pguts suportar.
Vaig acabar el llibre just la nit de cap d'any. A mi m'ha agradat més que Eldest (passen força més coses), tot i que Eldest m'agrada més ara que quan me'l vaig llegir per primer cop (serà que hem madurat). Continua havent-hi salts Eragon/Roran però les aventures d'en Roran són d'un capitol i després passa a tres o quatre capitols d'Eragon. És un llibre del qual estic força satisfeta. No hi ha res que no m'agradi, tot i que jo no recordava a la Saphira tan sàdica. xD Es menciona més en Durza que a Eldest i té la seva mitga plana de glòria. ( xD ) I també surt un personatge que al principi em desagradava però ara em fa gràcia, tú. I es que a qui no li fa gràcia un persona que parla d'ella mateixa amb plural? xD Un gran llibre, si senyor.
Ara m'he de llegir Dos Ciris pel Diable, de la Larua Gallego, tot i que ho deixaré per quan se'm baixin els fums de Brisingr. El llibre parla de coses interessants dels àngels i els dimonis que potser em poden ser útils.
En fi, espero que hagueu tingut un bon any nou i que el 2009 sigui millor que el seu predecessor. Aquest any és l'any del bou al calendari Xinés, algú en coneix cap?
Pues eso, BON ANY NOU!

PD: Falta un mes pel concert dels LM.C! Auguro que les entrades cauran per Reis.
PD2: M'he tallat els cabells. Hauria de canviar l'avatar del blog?