21/11/12

Entrada del dia 21 de Novembre de 2012, començada a les 13:23 i finalitzada a les 13:55

Fa quasi un any des de la proclamació de "Violeta is not Dead". I bé, un blog que s'actualitza dos cops l'any no crec que es pugui considerar molt viu, però com a mínim no és mort del tot, no? Així que potser li hauriem de dir a la nostra estimada Violeta "el blog zombi".
Però bé, la principal desapareguda aquí sóc jo, així que potser us hauria d'actualitzar una mica amb el que ha passat amb la meva vida aquests anys. Us faré un resum ràpid:
-Vaig acabar el batxillerat artístic i estic fent el grau de Conservació i Restauració de Bens Culturals (tothom em mira com si els estigués parlant Xinès quan els ho dic) a la facultat de Belles Arts (nivells de perroflautisme pels núvols) on jo i els meus companys estudiants formem un col·lectiu pintoresc de gent incompresa perquè no som artístes ni tenim cap interès en ser-ho. Som aquells que netegen la merda dels artístes, com qui diu, i sense ànims d'ofendre a ningú. I ens fan comprar coses tan estranyes com cares. Algú més té cola de conill dins un pot que semblen cigrons mig desfets? M'ho suposava.
-Pel que fa a la meva vida emocional continua sent igual de semblant a una muntanya russa, amb els seus altibaixos tan entretinguts i divertits però que acaben passant. Però no em queixo perquè són el que em fa una persona interessant. Si això no és el que volieu saber i preferieu parlar de les meves relacions sentimentals, us diré que sí, n'hi ha hagut. Només una. I abans que em feu una festa us diré que ha sigut tan rebel·ladora com infructuosa. Però ei, no me n'arrepenteixo... del tot. Què dieu? Que voleu els detalls escabrosos? Em sap greu, però per això haureu de formular una petició per escrit. Tsk, tsk. Aquest públic imaginari, cada cop més exigent.
-Mentalment la Shruikan està pitjor que mai. He agafat la mala costum de parlar precipitadament, necessària en un entorn hostil on no conèixes ningú i en el que has de fer amics sigui com sigui. Però bé, és un mal menor que només em porta ocasionals problemes amb els companys de pis. Oh sí, visc en un pis compartit a Barcelona, com en Mr. Ota. You mad, espectador? Uh, UH? Ah, sí, i estic aprenent rus. És una llengua xaxi, en la que llimona es diu limon, i pixar i escriure es pronuncien quasi igual. Promet, eh?
I bé, nois, m'estic quedant sense temps així que la part important, la del manga/anime, llibres, pelis i les sempre presents obsessions hauran d'esperar a la propera. Espero no haver-vos de fer esperar nou mesos més. Creieu que hauriem d'actualitzar els capçals de les notícies?
S'acomiada l'Shruikan recentment actualitzada.
Desconexio en tres...
dos...
u...
Puff!

3 comentaris:

Nalataia Tubercle ha dit...

Veus com no costa tant mantenir viu el bloc? És qüestió de remenar una mica el calaix de la roba bruta i... PUF! anècdotes per tot arreu. Estic segura que en pots treure unes quantes, i de bones, sobre les classes de rus on pixar i escriure es pronuncien quasi igual (ara m'ha picat la curiositat, com es diu?!).

Apa Shru... que ja teniu una fan infatigable que es llegeirà qualsevol de les vostres parides i les comentarà... and it's free!! xD

Ja ne!

Ota-chan ha dit...

kafuert, I can't believe it O-O Has escrit algo després de 2 anys xDDDDDDDDDDDDDDD Tope guay. I a sobre et portes una nova seguidora! Haurem d'escriure més sovint ~

Shruikan ha dit...

Increible, oi que sí? It's a motherfucking miracle, motherfuckers. Em comprometo a escriure periodicament a partir d'ara, ni que sigui per dir "tal personatge és molt sexy". Y que me parta un rayo si no cumplo!

I escriure en rus és, intentant-ho transcriure tal com sonaria, pisats. Més o menys. Mentre que pixar seria pishats. O sea, que sonen quasi igual. xD