Caminant tot sol per la ciutat... (8)

L'altre dia sortint de classe i anant cap al pis, mentre passava per la diagonal, vaig veure una cosa davant de Pedralbes Centre. Com que ja és època, ja han començat a posar els adorns de Nadal. I allà precisament hi van col·locar una cosa d'allò més hortera: davant de la porta, vestits de la guàrdia reial del Palau de Buckingham i com si també estiguessin guardant la porta d'entrada al centre, hi ha un parell de ninots grossos de plàstic massís, rossos i amb un somriure d'orella a orella i, atenció al detall, una bossa de paper, d'aquestes grans que et donen quan vas a comprar, del centre. La cara d'estupefacció que debia posar segur que era un mapa, i el pensament de "Mare de déu senyor, què és això?" segur que va sentir-se dins el cap dels meus companys vianants. Tot i això, aquells maniquís de cara somrient tenien un no sé què que em recordava alguna cosa. Aquell uniforme vermell, el cabell ros curt, el barret hortera... no vaig trigar gaire a adonar-me'n: aquell ninot era clabat a la Polly de Regimiento Monstruoso! Em va fer tanta gràcia que vaig dir que necessitava una foto per immortalitzar aquell esdeveniment per a les generacions futures. Llàstima que la càmara del meu mòbil tiri unes fotos que no saps ni què hi ha retratat, així que vaig decidir que la propera vegada li demanaria a algun dels meus amics que li fes una foto de passada i me l'enviés.
L'oportunitat va arribar al cap de no gaire i amb certa història al darrere. Un bon dia, la Shruikan havia de fer una entrega en un CD. La noia estava estressada perquè els ordinadors de la facultat no gravaben i ho havia descobert després de comprar-se'n dos. Així que va decidir provar sort amb el seu mac, tot i que no estava segura que funcionés. En aquell moment va arribar un amic seu i com a bon cavaller va oferir-se per a la tasca: "Tira pallá, que ésto lo hago yo en un momento". Total, que el vol pallús va grabar el CD buit i sense oportunitat de tornar-lo a fer servir. 2€ al riu. Jo em vaig posar com una mona i li vaig prohibir tornar a tocar mai més el meu ordinador i que em debia el preu del CD com a compensació, per molt que ell s'esforcés a dir-me que estava més pelat que una rata. Finalment vam arribar a l'acord que quedaria lliure de tota culpa si em feia un petit favor: exacte, la foto al maniquí de Pedralbes Centre. Aquí us la deixo. Estic per dir-los que pintin l'altre amb la pell blanca i el cabell negre i així ja tindriem la parella de la Polly i en Maladicto. Jo m'ho plantejaria!

I ara que parlem de coses que passen per la gran ciutat, últimament quan vaig amb metro m'agafen uns atacs de no sé què. Mirant a la gent començo a preguntar-me com seran les seves vides, com eren de petits, com seran de més grans, si tenen algú que els estimi... total que acabo amb els ulls plorosos i en plan "Que bonic que és tot!". Una companya meva diu que són atacs d'espiritualitat. Tenint en compte que el seu pare organitza retirs budistes a casa seva, em deixaré guiar pel seu criteri.

I per cert, estic pensant de canviar-me l'avatar pel blog. Ens hem de modernitzar! De moment ja el tinc dibuixat, només em falta pintar-lo. Miraré de fer-ho digitalment, però tenint en compte que cada cop que intento pintar per ordinador m'agafa un atac de frustració total, no puc garantir els resultats. També he dibuixat una altra cosa, algú que feia mooooooolt de temps que no veieu! De fet no sé si va arribar a treure mai el cap per aquest blog, però en Mr. Ota el coneix! Mireu-lo, mireu-lo tan com volgueu! I si voleu veure el dibuix sencer, cliqueu aquí!

I apa, jo me'n vaig a sopar i a mirar-me el capítol d'Érase una vez que tinc pendent des de fa una setmana.
Fins aviat!

Shruikan