Una espècie de Rorschah~

Ja n'hi ha prou... Veste'n d'una punyetera vegada. FORAAA! He dit que te'n vagis, que em deixis estar. No ho entens. Ningú ho enten. Vull estar sol, si us plau. Almenys un segon. Necessito saber què és sentir-se sol. No ho sents? FORA!
I així és com passen els dies. Ho odio, m'odio. Perquè tinc la necessitat de fer-me mal a mi mateix? M'hi estic acostumant. Em comença a agradar. Sóc despreciable, suposo que ho havies notat. Sí, és clar que ho havies notat. Tu, i la resta. Però no sabeu plantar cara. Us fa por dir la veritat...¿veritat?. Us fa por reconéixer a Mr. Hyde, jo, una espècie de Rorschah.
No cal més explicació.

Dit això, i com és de costum, em sento millor. No, però de veritat, a vegades n'estic fart d'algunes coses, i recórrer a aquestes metàfores desagradables em reconforta. Què hi farem, no?
Això sí, quan parlo del "TU", no em refereixo a ningú físic, sinó a pensaments que tinc. M... tot i que el que acabo de dir no és del tot cert, per ser sincers... Bé, tant és, us ha d'importar poc, això.

Avui estic Bad (l'adjectiu no m'agrada, és massa superficial i... ai, tant és), com en cada Dilluns. El passat pensava que el món s'ensorraria, avui almenys tenia la sensació d'estar atrapat en un pou. Anem millorant.

Així doncs, demà serà un nou dia, i a punt d'acabar el que em pensava que seria un bon mes, i ha acabat sent força catastròfic. Però em sento malament en pensar això... de què m'he de queixar, comparat amb les persones que són victimes de violència, o d'atemptats? Em sento estúpid quan això passa. I demano disculpes des d'aqui. Procuraré no queixar-me tant de les coses, quan en realitat el que pateixo és adolescè... no. Jo no pateixo això. Deixem-ho amb "mal humor".

Casum. Odio acabar fent aquest tipus de posts. Ho sento, repeteixo.

En fi. Desitjem, i esperem que l'Octubre i els mesos que venen després siguin millors. S'intenterà?

Desconnectant,
Ota-chan