L'ocell que va esclatar en flames

Saps, ser immortal no és tan bo com ho pinten. Al principi ho trobes estrany, fins i tot divertit. Però creu-me, a la llarga només fas que patir.
Estar malalt, amb febre i dolors per tot el cos. Desitges que s'acabi però continua i continua, destrossant-te sense que es noti.
Quan et fereixen, et travessen, et decapiten, et cremen viu però no et mors i sents tan dolor que és impossible de descriure.
Però no és el pitjor. El dolor físic marxa de seguida. L'emocional no. Al principi estàs bé, saps? Tens família, tens amics... I com qualsevol altre persona creus que sempre estaran allà amb tu. Però ells creixen i tu no. Ells van tenint fills i nets i tu no. Per ells si que hi ets sempre, fins que es moren, tota la vida. Ells moren i tu vius. Veus com tot passa a un ritme frenètic i et quedes enrere, enterrat dins la vida i per sobre la mort.
I al final te'n adones que estàs sol. De que et serveix llavors ser immortal? Quan ho ets la gent acaba oblidant qui ets en realitat. Han arribat a venerar-me com un savi, algú beneït pel món. Sóc més relíquia que persona per ells, aconsellant-los sobre el que passa i passarà. N'estava fart de tots ells.
Jo el que volia, el que vull, es viure. Però no la vida estancada de la immortalitat, una vida de debò.
L'únic que em queda per fer es morir i seguir aquells que van ser importants per mi. No em mal interpretis. Durant aquest temps us he conegut a vosaltres i realment us aprecio molt. De debò. Però si em decidís a seguir vivint tard o d'hora vosaltres també acabaríeu morint. Seria com tornar al principi.
Per mi la mort és l'únic que em queda. La mort és el lloc on tots som immortals.

Parrafada filosòfica sobre la immortalitat. Com que la història es nega a sortir sencera aniré escrivint trossos que tinc al cap.
Mmm... La vida va bé. He pogut recuperar el 5'5 de socials traient un 9'05 al tercer examen. L'Ota i jo hem tret la mateixa nota com a no se quin altre examen. Biologia, crec. xD Coses de la casualtitat.
Feia molt que no escribia. Però es que tampoc en tenia ganes. I ja fa temps que tenia aquest fragment al cap per escriure però he tingut alguns problemes de no res. Dibuixar va pitjor, diria.
Tot per culpa de l'estampat militar. On coi puc trobar jo un estampat militar que no sigui internet? xD Potser ho deixo per més tard, fins a l'hora de pintar.
En Boleta s'ha engreixat. I en Manso fa molt exercici. xD

En resum, el mon es molt friki i sinó ho creieu li demaneu a l'Ota que us passi el video de la cançó de la violació. xDD Que bo que és, aquest video. xD (Amb Barbies i Action Man, eh? No malpenseu).

Apa, tinc moltes altres coses a dir però no es poden comprimir en un sol post. xD
Shruikan