Sorry. Estaba de parranda.

Potser he arribat massa tard. Però això no està mort. No hi ha hagut 2011 per el blog...per a ell, després de 2010 vé 2012. Ha estat una tranquila i lleugera transició, una vecaina!

Què cony he estat fent tot aquest temps? Com ha passat tant ràpid? En fí, n'hi ha per una estona :D
Si ens remuntem a finals de 2010, em trobava fent cert treball del qual ara me'n ric força. 2n de batxillerat, TDR. Treball de recerca. Recordo que m'ho vaig passar bé fent-ho, bàsicament perquè hi vaig incloure el que em donava la gana. Em passava el dia dibuixant, fent fotos al parc, barallant-me amb el Google SketchUp... Va ser força curiós. I llavors va tocar presentar-lo, cosa que no se'm va fer massa difícil.

Aquell curs també va tocar fer un viatge final, a Lanzarote, una setmana. Aquella illa em va sorprendre més del que m'imaginava... I encara ara la recordo. Les roques volcàniques arreu, el sol picant de mala manera, les urbanitzacions, totes pintades de blanc... Les coves, la vegetació quasi inexistent... Gran, molt gran.

El curs va acabar amb la selectivitat, periode moooolt intens, que no tornaria a repetir per res del món. Bàsicament per l'agonia de pensar que t'ho jugaves tot en un examen. Que al final no n'hi ha per tant, un cop agafaves la rutina no et feia res passar-t'hi el dia. Però l'ambient no era sa. Tot va ser molt estrany, sincerament, senyor lector. Ja havia acabat, ara estava en una espècie de limbo, saps? Ningú sabia què passaria. Va arribar un moment que ja m'era igual. Però el destí m'ha fet seguir un camí concret, del qual no me n'he pogut sortir. Arquitectura.

Ara visc entre el poble i Barcelona. És un estira-arronça continu, i potser no m'hi he acabat d'acostumar. Temps al temps. Però sí que tenia ganes d'arribar a la capital i dir: D'acord, tinc tot el temps del món per descobrir-te. Volia perdre'm pels carrers, ser aleatori, veure allò que sempre havia vist per la televisió, o vist per internet. Volia conèixer, y aun estoy en ello, la connexió entre totes les coses que formen part de la ciutat. Una cosa tant simple com estar de transbord per Barcelona-Sants i de cop pensar: ni puta idea de què hi ha aquí fora, i decidir sortir, perquè sí, i trobar-te un llac, el tobogan més gran que he vist mai, arbres, fonts... El que em queda encara.

Tornant al tema de la carrera... Ha estat un semestre loco, intens, però estic content del que he aconseguit. Vem visitar Madrid, mai hi havia estat... Sufreixo, però disfruto com mai. De fet, ara mateix porto 40 dies de festa seguits (tot i que entremig hi ha hagut un examen de recuperació). Em queden 4 dies. Dijous començo el segon semestre. Depressió postvacacional? Who knows.

Tot el que he aprés durant aquests mesos es podrien resumir amb el projecte de final de semestre, la meva primera petita cosa mitjanament seria. N'havia de ser important el recorregut, el material, la llum, l'experiència. La paciència amb la maqueta. És un sac de patates amb sorpresa a dins xD Tenir total llibertat en fer el que em dongués la gana va ser el que més em va fer disfrutar-ho.


Y eso. Que a saber què m'espera d'aqui al maig... Tan sols espero que sigui lleu xDDD

Violeta is not dead.

El porc de l'Ota.