-Així doncs, què és la malaltia de morfeu? –Va preguntar el jove periodista, recargolant nerviosament un dels seus rinxols clars mentre observava com la cinta de la gravadora anava girant lentament.

La metgessa el va mirar amb suficiència mentre es portava la cigarreta als llavis.

-Tu creus que a aquestes alçades m’has de demanar això? –Va contestar-li secament. –Que no mires les noticies o què?

-No, no és això. –Va mig disculpar-se ell sense motiu, intimidat per la mirada freda de la dona. –Però... vull anar més enllà del que es diu pels mitjans de comunicació. Vull saber com és realment, vista des d’un punt de vista científic. Els medis diuen que els afectats es tornen bojos, però no es fa referència a quines són les causes, com es transmet entre les persones, si es pot arribar a curar... Vostè, com a investigadora, què en pensa?

La doctora va mantenir la vista clavada en ell, sense pestanyejar, durant uns segons, fins que donar una profunda calada de la seva cigarreta, il·luminant-ne la punta amb aquell taronja encès.

-La malaltia de morfeu no té causa aparent. –Va explicar, sense gairebé separar la cigarreta de la boca. –Una persona pot trobar-se perfectament un dia i l’endemà intentar saltar d’un tercer pis, barallar-se amb altra gent i en general creure’s una altra persona. Tot allò que les persones malaltes fan. És ben bé una malaltia que afecta la ment dels afectats. Tot i que no sembla que es transmeti per contacte ni pel menjar, l’aigua o l’aire.

-Així doncs, com? –Va demanar ell, sense atrevir-se a mantenir el contacte directe amb ella. –Si no es transmet per cap medi usual, com és que cada vegada hi ha més gent afectada?

-No ho sabem. –Va dir mentre xafava el que quedava del seu tabac dins el cendrer. –No coneixem les causes, tot i que les símptomes són molt clars. Al·lucinacions, insomni, fam, dilatació de les pupiles, així com un augment de l’agressivitat i trastorns de personalitat. –En aquest punt va quedar-se un moment en silenci i va aixecar la vista cap a les persianes mig baixades. –Si els pacients arriben amb temps però, creiem que encara es possible fer-hi alguna cosa. Hem provat diversos mètodes i hem obtingut resultats diversos. L’empitjorament de la malaltia depèn molt de la persona afectada. En el millor dels casos hem aconseguit estancar-la, tot i que no sabem durant quant de temps podrem impedir que la malaltia avanci. I en el pitjor dels casos... bé. Hi ha pacients al nostre hospital que ni tan sols recorden qui són ni on es troben i els hem de mantenir estrictament controlats perquè suposen un perill per les altres persones. Un cop arribat a aquest punt ja no podem fer res.

Un silenci incòmode es va apoderar la l’habitació. Mentre la doctora s’estava immòbil, observant per la finestra, el periodista continuava amb els dits entortolligats amb els cabells, passant la vista nerviosament de la gravadora a la metgessa.

-No hi ha cap pista, doncs? –Va dir en un to que va fer tot el possible perquè no semblés desesperat. –No se sap res més sobre la malaltia?

La doctora va negar amb el cap mentre feia el gest de treure un altre cigarreta. Quan va tenir els dits ficats dins el paquet es va aturar de cop.

-Hi ha una altra cosa en comú, un altre símptoma, si se li pot dir així. –Va dir, alçant la vista cap a ell. –Tot i que no sé fins a quin cert punt es fiable.

El periodista li va dedicar tota l’atenció, reposant les dues mans a les bores de la taula.

-És un somni. –Va dir ella. –Molts dels pacients, quan somien, independentment del somni, se’ls hi apareix la mateixa persona. O al menys, pel que diuen, és el que crec.

-La mateixa...?

-Sí. Diuen que és un noi amb els cabells castanys foscos i “una mirada aterradora”.

-Un noi... Creu que té relació amb la malaltia? –Va demanar el periodista, inclinant-se cap endavant.

-Crec que sí. No estic segura de que aquesta persona existeixi realment. Segurament només es tracta d’una altra al·lucinació. Tot i que no m’agrada com en parlen els pacients.

Ell li va dirigir una mirada interrogant.

-N’hi ha que simplement diuen que l’han vist en el somni com un mer personatge secundari que no interactua, simplement està allà. Normalment aquestes persones són aquelles en que la malaltia no està tan avançada. Però en els més afectats ja és una altra cosa. Comencen a obsessionar-se cada cop més i més amb el noi aquest. –La doctora li va dirigir una mirada severa. –I saps què? Mai he vist persones tan aterroritzades com aquestes. En parlen com si fos el diable en persona, com si fos un monstre horrorós. I pràcticament d’un dia per l’altre, aquest terror es transforma en adoració absoluta. No parlen de cap altre cosa. Com a mínim fins que deixen de dir coses coherents.

-A... això és... què significa tot això?

-No ho sé. Dubto que ningú ho sàpiga.

LOL. Hauria d'estar fent treball de recerca, que només porto 16 pàgines.
...
I'm gonna die.

Murucierago.
Shruikan

My Anime List

Yey, quant de temps sense escriure! Pobre blog, el tenia abandonat. u.u No és culpa meva, Violeta, són les altres pàgines web que m'absorveixen. Bé, deixem-ho estar. Simplement creia que tocava actualitzar després de... mesos. Des de l'abril de l'any passat més concretament. Així doncs, poseu-vos còmodes i escolteu-me (o llegiu-me) tranquil·lament, que això no va gaire per llarg.

Volia parlar d'una pàgina web que he començat a fer servir recentment però que de fet em van recomanar fa temps. És diu My Anime List. I com el seu nom indica és una pàgina web on tu pots penjar els mangues i animes que has llegit o estàs seguint. Podriem dir que la pàgina web té uns quantes funcions bàsiques:

-1)Com a llista, et permet tenir una idea bàsica de quants mangues o animes estàs seguint alhora, per quin capítol vas de cadascún, i amb quina prioritat llegeixes. Bàsicament és útil per organitzar-te i saber tot el pupurri de coses que tens per llegir (ja que a vegades, al menys jo, un s'oblida de tots els mangues pendents que té).

-2) Pots fer amistat amb altres membres de la xarxa i consultar les seves llistes per saber quin mangues estan llegint, quins els hi agraden, per quin gènere s'inclinen, etc. A més, si estàs interessat en una sèrie pots consultar les opinions del usuaris sobre aquesta i expressar tu també la teva opinió sobre un capítol concret o el manga en general.

-3)I si no tens cap manga o anime per llegir/mirar, la mateixa web et fa recomanacions de quines series et podrien agradar segons les que has llegit.

Si he de ser sincera al principi la web no em cridava massa l'atenció però me la vaig estar mirant i em va semblar una cos divertida. Jo hi estic inscrita i quan hi penso actualitzo la llista ( de fet, només he actualitzat la llista, el perfil ni l'he tocat). Si volsaltres també hi esteu interessats, la web és la seguent: My Anime List.

Bé, espero que el post aquest hagi servit a algú d'alguna cosa. Al proper potser parlaré una mica del Gimp, que a classe ens fan fer uns treballs i mirar uns tutorials i sembla un programa interessant.

Apa, murusierago per a tots!
Shruikan

To whom it may concern

Bu! Doncs aquí estic de nou. Disculpin per l'abandonament del blog, però és el que hi ha xD Però bé, m'hi poso i llestos >:D Queda poc d'un mes d'estiu, i poc he fet. Així que, si em permeteu... FUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU. Val, continuem.

Ara em ve de gust fer un post de música, bàsicament per mostrar un grup que val la pena (no apte per qui consumeix musicota d'aquella que se sent per la ràdio tota la tarda). El projecte té el nom (provisional, espero) de Iamamiwhoami (manda huevos). Rere aquest nom, hi ha Jonna Lee, una cantant indie que ja havia tret anteriorment alguns discos. A veure, bàsicament aquest grup crida l'atenció per la seva presentació, pels seus videoclips.

De moment, al seu canal de Youtube hi ha penjats un total de 13 vídeos, el primer és de l'any passat, i que per ordre de data es titulen:

• "Prelude 699130082.451322-5.4.21.3.1.20.9.15.14.1.12"
  
• "9.1.13.669321018"
  
• "9.20.19.13.5.723378"
• "13.1.14.4.18.1.7.15.18.1.1110"
  
• "15.6.6.9.3.9.14.1.18.21.13.56155"
  
• "23.5.12.3.15.13.5-8.15.13.5.3383"
  
• "b"
• "o"
• "u-1"
• "u-2"
• "n"
• "t"
• "y"

Els primers 6 vídeos són de curta duració (no arriben als 2 minuts) i fan la presentació d'un món fictici, i d'uns personatges força singulars xD Si s'entra a la seva pàgina de la wiki, s'hi poden trobar forçes comentaris/raonaments/teories que intenten posar lògica a tot plegat... són videos carregats de missatges ocults que s'han d'anar desxifrant, vaja. La segona tanda de vídeos penjats tenen com a títol lletres, que formen la paraula BOUNTY (Generositat¿?), i aquests sí, tenen una durada d'entre 4 i 9 minuts màxim.





Com es pot apreciar, els vídeos són de lo millor que hi ha, t'omplen molt. Les caracteritzacions de la cantant són impresionants, i la utilització del paper d'alumini per a qualsevol cosa, brillant xDD Com els arbres-paper d'alumini-vagines... eso es EPICO. A mi esto me motiva mucho! xD Deixo aquí la explicació de l'escena final del vídeo Y, que me impactó lo suyo:

Finalmente muestran al hombre de los videos de U ahorcado sobre una maceta (con una etiqueta que dice "To Whom it may Concern") donde va cayendo su semen a esta. Vuelve a aparecer el perro y se logra ver que de las piedras de la maceta está a punto de salir la supuesta mandrágora*, donde según la tradición brota una tras la tierra ser fecundada por un hombre que acaba de morir por ahorcamiento debido a la erección post mortem.

* A part de ser una planta, és el títol desxifrat d'una de les cançons de seqüencies numèriques. Per si voleu seguir la trama i enterar-vos més, deixo aquí la wiki del grup (amb descripció i explicació de cada vídeo), i el canal de Youtube amb tots els videos.
Fins la pròxima, jusjus.

Devil in a midnight mass

El soroll constant de les tisores feia d’orquestra, amb ritme pausat. Els diversos flocs anaven desprenent-se del meu cos, morien i es deixaven caure sobre la pica que tenia al davant. Alguns, empesos per la força de l’aigua de l’aixeta, desapareixien i eren engolits pel sinistre forat que els conduiria per tubs bruts i mal olorants.

Jo en canvi continuava al mateix lloc, dins una molesta sensació d’hipnosi, i observant la meva fràgil figura al mirall. Poc a poc anava perdent la consciència sobre el meu rostre i començava a dubtar de si la persona que tenia al davant era realment jo o, al contrari, era un ens intrús a la meva realitat. I si no era realment jo, qui controlava els actes de llavors? En aquell moment m’era absolutament indiferent. Estava perdent la identitat.

Seguidament vaig posar les dues mans sota l’aixeta i em vaig esclarir el poc maquillatge que portava a sobre. Es va desdibuixar amb rapidesa, va anar desapareixent el seu rastre. Després em vaig vestir amb el que hi havia sobre la pila de roba acabada de rentar: un jersei típic d’estar per casa, amb el logotip descolorit d’un taller mecànic qualsevol, i uns texans relativament nous, gastats pels genolls.

Més enllà, la porta del bany era oberta. Perquè estava sola en aquell pis, no hi quedava res més. Tot havia mort. La voluminosa figura que jeia al sofà també aparentava haver perdut la vida, però per no sé quin motiu, n’ignorava la seva existència. Vaig girar el cap: podia sentir encara el televisor de lluny, un ronroneig constant de veus absurdes i patètiques que no paraven de donar voltes sobre un mateix eix. I seguia sense entendre-les.

En un cert moment, la màquina d’afaitar va volar contra el mirall. I aquest es petà en mil bocins, en els que quedà gravada la meva ultima imatge com a tal, com a jo. Com a la persona que havia estat fins llavors. Els vaig escombrar, procurant no fer-me mal, i els vaig llançar al cubell.

Abans de tancar la porta del pis, i posteriorment llançar la clau entre els matolls de davant, vaig mantenir una ultima conversació amb algú, amb una ombra. Fou breu: “ T’ho mereixes, fill de puta”. No em respongué. O sí. Potser digué “Ho sé”, o “Tant m’és”. Realment esperava una resposta? Què coi hi feia parlant, tota sola? Com si es tractés d’un naixement, on jo en fos el nadó i la porta del pis la vagina per la que en sortiria, vaig tirar carrer enllà, vaig néixer, dirigint-me a la parada d’autobusos com a primer destí. A on anava? Això no estava a les meves mans.

Llavors queia a un immens pou negre.

El noi em mira amb indiferència. A mi no em molesta, vaja, però és ell qui ha començat la conversa. M’escalfo les mans amb la tassa de xocolata i en faig un glop, intentant no cremar-me la llengua. No me’n surto.

- Així, què t’ha portat a aquest lloc? – Diu el noi que tinc al davant. Somriu – Atzar?

Però això no li respondré mai. Perquè no puc, perquè no ho recordo. Perquè tot forma part d’un malson que se’m repeteix nit rere nit. Perquè tinc la certesa d’haver assassinat al meu pare, tot i que no recordo haver-ne tingut mai cap.

Perquè... ¿Qui sóc?

Comentari manga II, III & IV

En teoria hauria d'haver anat actualitzant cada setmana però bé. De la rena dels mandrosos, no se'n podia esperar gran cosa. Miraré de ser breu i resumir.

NARUTO 490-492
Realment no ha passat gran cosa en tres capítols. Recapitulem. Tobi/Madara ha vengut en Sasuke per por d'un mort que no hem vist. Pel que fa a en Sasuke, ja li està bé per ficar-se els ulls de l'Itachi. Pel que fa al mort, em va intrigar molt saber qui era. Tinc tres teories:
1: El germà d'en Madara
2: El sabio aquell del Jubi, tot i que és força improbable
3: Algu que encara no haguem vist

També vaig pensar en el primer Hokage però és impossible: van segellar la seva ànima en el combat Orochimaru vs 1r Hokage. Tot i que mai se sap, venint d'en Kishimoto...
Què més. La Tsunade s'ha despertat i s'ha deixat humiliar per en Gaara en plan "per l'amor de Déu, és increhible que algú de la teva edat es comporti així". A mi ja m'agrada així. En Gaara borde i torracollons és el que més mola. ;D

I pel que fa a en Naruto, ha aconseguit la técnica per alliberar el sello del 4t Hokage. -Ho trobo interessant. A veure com s'ho manega-. També l'han enviat a una illa amb en Killer Bee (en Kisame encara és viu. Ai que patirem ) i vol aprendre a controlar el Kyubi amb la seva força de voluntat. -No sé per què no em dona bona espina. Estic segura que no sortirà com vull-. Ara en Naruto començara a lluitar amb la foscor que hi ha dins seu, o una cosa així. Ja era hora. Ho haurien d'haver posat abans i mes sovint per profunditzar en el personatge. De moment està mantenint el llistó mínimament alt, només espero que no ho esguerri.

Una última cosa. Ja fa força que la Hinata es va declarar a en Naruto. Com és que ningú sembla recordar-se'n? I ell el que menys. Mala persona...

BLEACH 399-401
A Bleach no han passat tantes coses. És una série de ritme lent, al cap i a la fi. A veure. Gin vs Ichigo. L'habilitat d'en Gin no té cap mena de respecte per la física ni té massa llògica fora de la funcionalitat. S'allarga moooooolt però molt en molt poc temps. Vale, assimilat. Però 13 km? És molt llarg això, eh? I l'Ichigo es nota que ha madurat. Cada cop va més ràpid a entendre les habilitats del ribal (tampoc és que fossin gaire complexes, però). I per què a ningú sembla importar-li que un munt d'edificis tallats caigui quan hi ha un munt de gent ferida pel terra?

Aizen vs Isshin. Que algú se'l carregui ja, siusplau! No vull més monòlegs de "mira que guai que sóc, com molo, jo ho sé tot". Lúltim discurs ha estat interessant quan he aconseguit entendre'l. Compleix els desitjos inconscients de les persones, el que desitjen amb més anhel. Dóna resposta a moltes coses, sobretot a l'orígen dels poders de l'Orihime i en Chad. Molt interessant. però que se'l carreguin ja, porfa. L'Urahara ho farà, oi que sí? Al principi pensava que era en Gin que l'havia atacat per l'esquena. Sí, encara continuo amb això.

FAIRY TAIL
Erza vs Erza: un combat explosiu! Mola. És com veure dos pokémon iguals lluitant. Et dona la sensació de que serà una lluita moolt llarga... I ha tornat a sortir en Gazille! Gazille, t'estimem! Tard o d'hora ja explicarà que ha estat fent fins ara. Sóc l'única a qui li agrada en Phantera Lili? Mola mil. I de l'altre paio que no sé com se diu, l'unic que m'agrada són les celles en forma de fletxa.
Vaia fàstic de resum però en aquests moments no dono per més.

SOUL EATER
La idea del cambi de sexe ha estat genial, Déu meu, com he rigut. En Black Star tia i la Tsubaki tio són els millors. Molen mil. I la Blair tio també. Els capítols de la Luxuria i la Gula han passat força ràpid (l'últim em donava força mal rollo) i ara passem a un d'interessant: la embeja. Em pregunto si funcionarà només amb persones que tu saps que et tenen embeja o amb quaslevol que et tingui embeja encara que tu ho sapigues. Merda nena de les cues. Mor.
I en Kid ha caigut en la Bogeria per culpa d'aquella cosa que sembla feta de tinta i que fa molta por. Em pregunto si li durarà per sempre... Espero que no. Aquesta serie comença a estar plena de gent que ho vol matar o destruir tot per por o altres coses, en aquest cas, la prefecció.
Tinc ganes de més. Que surti Crona aviat...


Per la proxima he de veure si ha sortit el capítol de Kuroshitsuji i intentaré posar-me al dia amb Katekyo Hitman Reborn!.
Fins aleshores, espereu-me.
Chao chao

Comentari manga I

I

No crec que aquest post li faci mal a ningú i com que els capítols d'aquesta setmana (bé, ja la passada) encara han estat prou interessants faré un petit comentari de cada un i no em tallaré un pèl.
Ojo, SPOILERS a dojo.


NARUTO 489
Per a vosaltres no sé, però per a mi, després del que han semblat eres sense capítols interessants per fi trobo n'apareix un que m'ha agradat de devò. I és que la cosa s'estava posant ja insuportable.
Entre en Sasuke, que cada dia està més imbècil, la Sakura, que si depengués de mi ja s'hagués mort fa temps, i el Naruto que per fi li ha declarat el seu amor etern i absolut a en Sasuke, o com a mínim això semblava... bueno, només em venien ganes de cremar la casa de l'autor de lo patètic que em semblava tot, res més.

Referent a aquest capítol en concret, la majoria de tros es força relaxat, tot i que ja convenia donar-nos una mica d'alegria i humor que tan melodramatisme no és bo per la salut. M'ha cridat especialment l'atenció però, el tros en el que estàn preparant la guerra. Sincerament, no esperava que el senyor Kishimoto tingués en compte que per fer una guerra fan falta molts diners (de fet, de diners no parlen, però donarem per suposat que han d'haver comprat les armes i el menjar a algun lloc i que els ninjes cobren). En llegir-ho em va venir immediatament al cap la villa de l'Arena en la mateixa situació i els pobres, entre que van escassos de diners, recursos i de ninjes... Pobre Gaara, només d'imaginar-me la de feina que deu tenir...

El millor del capitol però, el final. Déu meu, mai m'hagués pensat que m'alegraria tan de veure en Kabuto (amb el cambi de look que s'ha fet se'l veu... molt raro, per no dir una altra cosa), però sobretot mai m'hagués imaginat que tornaria a veure Deidaran encara que sigui en la forma d'un cadàver estrany. Ha estat una cosa ben inesperada, això si, molt complaguent. I l'Itachi també es trobava a faltar. (Pobre noi, va començar a caure'm bé quan es va morir) Tan devò es vengi del seu germanot per haber-li robat els ulls. S'ho mereix.
Tornant a en Kabuto. Aquest bon home diu que bé a unir-se amb Akatsuki, però a mi això no em convenç gens. No era ell el que deia que es volia venjar d'en Sasuke per haver matat l'Orochimaru? Segur que per això és allà. Si és que aquí tothom es mou per venjança.

En resum, un capítol que en general m'ha deixat amb bon gust de boca i amb ganes de més. Només espero que no em decepcionin al seguent.

BLEACH 398
Un altre capítol que, en general m'ha agradat força. Ja de per si, Bleach és una série lenta ja de per sí, però aquests últims capítols s'estaven fent massa llargs i repetitius pel meu gust. Básicament, era l'Aizen parlant i parlant sense parar en plan "sóc més fort que tu, no em guanyaràs mai perquè així ho dic jo", i la cosa ja s'estava posant força estranya.

Tornar a veure el pare de l'Ichigo ha sigut una altra grata sorpresa. No sé l'altra gent, però jo no esperava pas que sortís més fins que s'acabés aquesta saga. Amb una mica de sort ens explicaràn el que va passar abans i tot de que s'acabi o just al final.
El contingut també ha estat lleuger, amb algunes situacions còmiques que també s'han d'agrair perqué no crec que aguantés gaires més discursos de l'Aizen sense acabar odiant-lo. Ara entenc d'on li venien a l'Ulquiorra totes aquelles ganes de parlar. Un altre que no callava ni sota les pedres.

També ha aparegut en Gin després de molta estona d'abscència inexplicable, i a sobre a punt per fer el bankai. Jo ja m'imaginava que era ell el dolent de devò i estava esperant a que es carreguessin l'Aizen per dir "Ara mano, jo! Rendiu-vos als meus peus! Mua ha ha!" però sembla resultar que estava equivocada.

O sigui: un altre capítol que et deixa amb ganes de més. Sembla que s'hagin posat d'acord, tu.

FAIRY TAIL
No comentaré gaire el capítol perquè, la veritat, aquesta saga se'm està fent difícil de seguir. Em perdo, no sé com però em perdo. I surten masses pocs personatges pel meu gust.
Fairy Tail és el contrari de Bleach: en quatre capítols tens tot un assumpte resolt i no sé, a vegades va massa ràpid i tot.

Ha estat interessant aquest últim capítol en que sortien en Gray i l'Erza. Només d'imaginar-me un combat d'Erza vs Erza ja em venes les ganes de llegir més.
Ara que hi penso, no se suposava que els únics als quals no els hi afectava la màgia aquesta eran al Natsu i la Wendy? Al final resultarà que ningú està tancat.


En fi, podria comentar Soul Eater o Blazer Drive o Kuroshitsuji també, però la veritat: massa feina i massa mandra. Ja ho faré quan publiquin nous capítols.
Apa doncs, fins la pròxima entrega, que ja veure'm quan serà.


Shruikan

Reset

Yep, s'han acabat les vacances del blog. Entre una cosa i l'altra, això ha quedat abandonat durant tres mesos llargs, així que ja va sent hora de tornar-hi.

Ja ha tornat la calor i els canals analògics ja no van... que triste xDD Ara a fotre's amb la TDT dels pebrots que funciona o no depenent de com estigui el temps... bff xD Bah, bah. Empezemos el resumen-tocho...

A nivell de lectura, tinc material nou de Murakami i Kafka, així que no em puc queixar... i d'aquí poc el meu sant... juajuajua. Ja he vist coses per l'Abacus interessants xD Però en canvi, tinc els comics abandonats... m'he quedat enrere amb Bleach, així que hauré d'espavilar-me abans que comencin a desaparèixer tomos per les botigues... me cagaria en tooh xDDD

Per la banda de pel·lícules, poques han estat destacables... Tret d'Avatar (of course), i Malditos Bastardos, de Tarantino, que em va encantar... pel final sobretot, bruuuuttaaaalll xDDDD I ara a tutoria hem començat a veure La Ola, que ens la van posar l'any passat i també em va encantar (de los pocos.... xDDDDDDDDD).

N'he vist més, clar, però pff... costa trobar-ne de bones, coi. Ahir vaig veure 2012, per exemple. Per una part, té importants efectes especials, enormes i genials, però decau en l'argument i amb l'aprició d'elements narratius massa típics. Claru, inverteixen més en els efectes perquè saben que és el que ven. Però és una película de la fi del món que diu el mateix que les seves germanes, i té el mateix punt final.
Ara estic enganxat a la 6a temporada de Lost... my god, me está robando la vida xDDD

En música... què dir. Estic en fase reenganxada a The Black Parade, tot i que moderant-me, perquè veig que no és de lo millor que hi ha, és més, és el pitjor que tenen, però als altres no els hi tinc el mateix apreci xD Espero encara el puto nou disc, que promet ser un reset (espero que sigui a l'estil de Desolation Row). Per reis va arribar el nou de Muse, que també té coses bones, però massa orquestra... Ara amb Spotify vaig descobrint grups que molen, com The White Stripes i aquestes coses xD

I bé, que ja tinc tutor de TDR, així que a pringar xD Al ser el profe de dibuix, estic més segur a l'hora d'escollir el tema. Coma branca general vaig triar Arquitectura i Urbanisme, i hi he estat parlant, i hi ha dos temes que són ferms candidats. Un d'ells és de barreres arquitectòniques del poble, o zones en mal estat, i fer-ne projectes de millora. L'altra, que potser seria més complicat de realitzar, seria fer un estudi de l'evolució arquitectònica del poble...
Costarà començar-lo... poca cosa podré treure d'Internet, que sempre m'ha salvat el cul xD Però bah bah, ara és setmana santa i me tengo que olvidar de estas cosas xDDD



Aquesta relíquia ja té 4 milions de visites, per la seva profunditat en la lletra, per l'esplèndit playback, pel fet de semblar veure com satan ha poseit a l'individu. Si us hi fiqueu, veureu la tira de vídeos, versions remix disco, i altres que ha fet la gent. Genial xD No entenc com ha aparegut ara, amb la d'anys que té això.

En fí xDDD Que això ha acabat sent una macedònia de temes xDDD Però bé, que yo por el blog, MA-TOO xDDDD Ens veiem pròximament.

Eating your mind Prt. 2

En Juntarô s'havia quedat paral·litzat, mut de terror. No podia treure els ulls de la figura que s'alçava imponent, rient sota la lluna amb joia. El nen no es va poder moure ni tan sols quan el silenci va tornar; s'havia quedat clavat on era, amb la respiració desacompassada. Llavors la figura va moure el cap amb brusquedat, dirigint la seva mirada cap on era ell. Va ser com si un torrent d'aigua gelada el travessés per dins, refredant-li els budells i encongint-li l'estomac. I, sense saber com, es va trobar corrent desesperadament pels carrers sense seguir una ruta fixa, només intentar allunyar-se d'aquells ulls i d'aquell ésser que vestia amb la pell del seu germà.
No va girar-se en cap moment però sabia que ell l'estava seguint, que el perseguiria i el trobaria allà on fos, mogut pel seu instint obscur.
En Juntarô corria pels carrers estrets i de cases altes, clamant per un lloc on refugiar-se en un impuls bisceral, tot i que una part del seu subconscient seria com voler desempallegar-se de la propia ombra.
Finalment, va aturar-se a recuperar l'alé en un petit encreuament, agafant aire ràpida i profundament i amb les mans al costat. Li va costar d'ubicar-se, ja que havia corregut sense fixar-se per on anava però li va semblar que és trobava en un punt força allunyat del centre del poble.
Va treure's la suor de la cara amb un gest ràpid mentre pensava on havia d'anar. El millor que podia fer era anar a trobar algún mestre però no coneixia la localització de cap. Així que l'única solució que se li acudia era trobar el Cap. Sí, el Mestre Shaman podría fer alguna cosa.
Va girar-se amb determinació només per topar directe amb el seu germà.
En Juntarô va deixar anar una exclamanció de sorpresa mentre intentava allunyar-se preciitadament, amb la cara contreta de por. Abans que pogués allunyar-se gaire, però, l'altre va allargar la mà i el va agafar el fermesa pel braç fins al punt de fer-li mal.
Ell va debatre's amb desesperació mentre gemegava, mogut per l'amenaça que li inspirava el seu germà.
-Ei, ei, Juntarô. Ja està bé, no trobes?
El nen va aturar-se, amb el ulls molt oberts però encara sense atrevir-se a mirar-lo a la cara. La veu havia sonat exactament igual que la d'en Shiromaru. Sí que tenia una manera de parlar diferent però el timbre era exactament el mateix.
Va notar com afluixava la mà amb que l'agafava però no el va deixar anar del tot.
En Juntarô va alçar lleugerament el cap amb temor per mirar-lo. La força de la mirada que va rebre va fer que de poc tornés a posar-se a correr.
Aquell a qui contemplava era igual que en Shiromaru, tenia les mateixes proporcions, els mateixos cabells (li semblava que d'un color més fosc però en mig de la nit no ho podia assegurar, les mateixes faccions: boca, cara, ulls... Tot i que l'expressió lleugerament irritada que tenia era gens pròpia d'n Shiromaru. Ni la seva mirada tampoc.
Recordava els ulls verds d'en Shiromaru molt bé. I ara l'únic que s'apreciava d'ells era un cercle estret al voltant d'unes pupiles inusualment dilatades, d'una profunditat perturvadora. El mirava de forma arrogant però, més enllà de la fredor que inspiraven, podia percebre en deix de calidesa al fons.
-Sh-Shiromaru? Ets tu germà? -Va dir el nen, mentre tremolava de dalt a baix.
L'altre li va tornar un somriure sorneguer.
-Esclar. Qui vols que sigui, si no?
En Juntarô estava massa confós, massa alterat per questionar les paraules del seu germà. Va sentir com el seu cos es relaxava i se li omplien els ulls de llàgrimes, i va abraçar-se ell, prés per l'alleujament.
L'altre va sorprendre's pel gest i va semblar que no sabia com reaccionar, però va acabar tornat-li l'abraçada mentre el eu germà gemegava entre els seus braços.
-Va, ja està. -Va dir. -Ja ha passat tot...
Va dirigir la vista cap endavant i la mirada se li va enterbolir
En Juntarô no es va adonar del canvi i va continuar plorant. Llavors va sentir com uns dits freds se li enroscaven al voltant del coll com unes tenalles, tallant-li la respiració.
Va obrir la boca però només li va sortir un gemec apagat en comptes del crit desesperat que havia d'abandonar els seus pulmons.
Va ser empés amb força fins que va estar estès a terra boca amunt, amb el seu germà que, sobre seu, l'observava amb els ulls molt oberts i una mirada terriblement freda.
-Em sap greu, Juntarô. -Va dir, simplement, mentre apretava encara més el coll del seu germà que obria i tancava la boca intentant respirar mentre les llàgrimes continuaven caitent-li cara avall.
Com, com podia haver passat tot allò? Com podia en Shiromaru haver-se convertit en algú com aquell? Com podia ser que intentés matar-lo?
Mentre amb el braç dret intentava desfer-se de la mà que l'apresava, palpava el terra amb l'esquerra, intentant trobar un objecte al que aferrar-se enmig de la desesperació.
Finalment els seus dits van tancar-se al voltant d'alguna cosa dura i, amb tota la força de la que era capaç, va colpejar al seu germà al costat de l'ull amb ell.
L'altre va deixar anar un crit de dolor i en Juntarô també va quedar alliberat de la mà que l'estrangulava. Va tossir un parell de vegades i va engegar a correr mentre intentava mantenir-se de peu tot i la falta d'aire.
El seu germà gemegava mentre s'agafava el cap entre les mans, mentre notava el dolor bategant amb cada raig de sang que li arribava al cervell. Tot i no haver-li fet cap ferida externa el mal va tenir-lo uns moments incapacitat.
Finalment, quan es va calmar, va alçar-se de terra amb una expressió ferotge. D'un ull li queia llàgrima fosca, que anava deixant un rastre brut mentre feia el seu camí cara avall.
Tota aquella situació l'hauria de divertir però no era el cas. No se sentia motivat pel dolor ni emocionat davant de la por dels altres. L'únic que volia era enllestir-ho tot d'una vegada.
Sí, després de tot el que havia passat, l'unic que volia era acabar d'una vegada amb aquella
història.


Apa, segona part enllestida. Potser el tros final és una mica confús però no em venia de gust enrotllar-me amb si tal se sent malament, trait, dolgut, etcetera. Ja us ho imaginareu vosaltres com se senten els personatges, jo només poso les bases. A vegades em pregunto si el que escric s'entén del tot. Això d'escriure coses que només jo sóc capaç d'entendre no em va però no sé, crec en alguns moments em surt sol. Creiu que s'entén prou bé aquest tros, per exemple?
Segurament es repteixen molt els termes "germà" i "l'altre" però es que no volia fer servir el nom de Shiromaru, ja que tècnicament ell no és en Shiromaru.
I si penseu que en aquest tros hi ha hagut dramatisme encara no ho heu vist tot... Al pròxim capítol introducció de més personatges. Argh...

Per cert, agrairia a la persona que m'ha deixat comentaris anònims als meus dos últims posts que en el cas de que torni a comentar ho faci de manera que pugui entendre el que em diu.