La meva cara avui al acabar d'entregar treballs i fer l'exàmen xungo:
La que posaré quan els suspengui:
Llàstima que jo no em pugui menjar els professors. N'hi ha alguns que ben s'ho mereixen. Però en fi, sí, les pitjors setmanes ja han passat, i tot i que encara queda un exàmen i un treball, no són ni de bon tros tan preocupants com el que he passat les dues últimes setmanes. Estava tan cansada que el dimarts em vaig posar a fer la migdiada a quarts de 7 i no em vaig llevar fins a les 10, i perquè em van trucar els meus pares. xD
I ahir vaig fer marató de Shingeki no kyojin. He vist tot l'anime i he llegit tot el manga. No me n'he pogut estar. Encara no sé què pensar d'aquesta série. Per una banda té coses que no m'agraden: el dibuix, per començar, sovint és lleig amb ganes, i molts capítols es passen més estona discutint que res més. Però m'agrada perquè és realista, els personatges, el que pensen i les accions que prenen trobo que estan molt ben treballats. Tot sovint m'he trobat exhasperada perquè la gent és estúpida i covarda però és que ei, la gent ÉS estúpida i covarda davant situacions com aquesta. Estic segura que arribo a estar dins aquesta série i no duro ni cinc minuts. L'autor tampoc s'està de matar gent a tort i a dret, tot s'ha de dir. Però bé, en resum, que m'ha deixat més bon gust del que em pensava que ho faria en un principi. Als que no l'hagueu llegit encara, jo podeu començar, i als que sí només diré que em sembla molt injust el que ha passat amb en Raynold i en Bert. MOLT.
Canviant de tema però no movent-nos gaire lluny, l'altre dia (qui diu dia, diu tres setmanes), vaig anar a fer una volta pel barri i com sempre vaig fer una paradeta al Chunichi còmics, que està aquí a tocar i mai està de més xafardejar. Total, que remenant els CD que tenen vaig veure una cosa que em va clavar un punyal al cor i no em vaig poder estar de comprar:
La banda sonora del Crisis Core. Possiblement el joc més dramàtic al que he tingut el plaer de posar les mans a sobre. Si no us sona, us diré que és la preqüela del Final Fantasy VII, i aquest sí que us hauria de sonar. El protagonista és en Zack, Soldat de segona classe de l'empresa Shin-Ra, un noi simpàtic i trempat que és amic de tothom, i que el seu somni és ser un heroi seguint les ensenyances de la persona a qui admira més, el seu superior i instructor Angeal. Fins que aquest desapareix. I a partir d'aquí és quan comença el drama. I no ajuda saber que és quasi al principi del joc. Però el fet és que el joc fa pensar. Parla de coses com l'amisat i la traició, el dolor, la desesperació i l'esperança. Parla dels ideals, del que estem disposats a fer per ells, de si estem a l'alçada d'ells. Parla del que ens fa persones dignes. He arribat a vessar més d'una llàgrima amb aquest joc, ho reconec, i és que és tant desesperant i alhora tan esperançador. Veure com aquests personatges lluiten pel que creuen i acaben trobant una fi miserable. I és que aquesta és un dels altres punts del joc: ningú aconsegueix mai el que vol. Sempre es perden coses pel camí: amics, la vida, el seny, l'inocència.
Penseu el que és viure una història que parla de tot això i reviure tots els moments condensats en un sol instant en el que contemples una simple caràtula de CD. Així em vaig sentir jo. I vaig decidir que no podia permetre que se m'escapés de les mans. I és que el tema del joc també és molt bonic, l'acompanya perfectament. Us el deixo perquè l'escolteu, i si mai teniu l'oportunitat de jugar al Crisis Core, us ho recomano ferborosament.
Per altra banda, aquestes últimes setmanes també he après a fer ganxet. Amigurumi, més concretament. La qüestió és que estic intentant fer una figura per una amiga, però com que és personalitzada i no estic seguint cap patró, vaig agafant idees i guies per fer segons quines formes d'aquí i d'allà. de moment tinc fetes dues peces:
No es veu gaire bé però tampoc són massa grans. La de color més clar no és del tot rodona sinó que té un extrem una mica allargat. En principi ha de ser una mena de bulb amb dues fulles a sobre. Tinc el bulb i una fulla feta. Falta fer la tija (això serà lo següent) i la segona fulla. Després també volia provar de fer una torreta amb amigurumi, que vaig trobar un lloc on explicaven com fer-ne una. Però en fi, encara em queda força feina! Ja us l'ensenyaré quan tingui més cosa feta a veure què us sembla.
En fi, porto segles intentant escriure aquest post. En principi l'havia de publicar ahir, però a mig fer em van informar que l'endemà tenia l'exàmen que jo pensava que era la setmana que ve. I amb l'exàmen havia d'entregar un treball. Treball que òbviament en mi, encara no havia acabat. I eren les 7 de la tarda. Oh yeah, ha estat meravellós. I per meravellós enteguis una merda clavada a un pal.
Però en fi, aquesta només ha estat una de les moltes desventures que encara em queden per viure i el que fan de la vida una cosa una mica més interessant. Espero que vosaltres no hagueu passat tan estrès i poques hores de son com jo aquesta setmana.
Estigeu contents, sigueu feliços i recordeu consultar bé el calendari perquè no us passin les mateixes coses que a mi. xD
Apa, fins la propera!
Shruikanchinichimichurri
