Rock, Rock the LM.C!!

ATENCIÓ: Post escrit en modo fangirl on. Perdò per adelantat per les faltes.

Com alguns sabreu i d'altres no, ahir va ser el concert del grup japonés LM.C a l'Hospitalet de Llobregat, al qual una servidora hi va anar. La veritat és que havia tingut un dia força trauma (maleïda Ola. La odiaré ara i sempre) i m'agafarven atacs de mal rollo quan anava amb cotxe, però va ser arribar allà, trobar la Yuka i posar-nos a fer cua, que em va passar tot per la prespectiva del que estava a punt de passar. La pega es que no pdiem fer fotos ni gravacions, o sigui que no hi ha imatges del concert a excepció del que van gravar i fotografiar els membres del grup.
No hi havia massa gent, no devien passar les 100 persones. La cua era un barreja de frikis, visual kei, punks, emos, i algo de gòtics. Tot un espectacle. N'hi havia un que anava disfressat de Pikachu i un altre de Hello Kitty, crec. xD Mentre esperavem a que obrissin les portes vam estar xerrant amb dues noies que la Yuka havia conegut allà fent cua. M'en vaig enterar quan avans de que comencés el concert, i ja erem a dins, ens van demanar: "Por cierto, ¿cómo os llamáis?" xD
Van obrir les portes a i 20, quan a l'entrada posava que era a les 7 però bé. Jo estava preocupada per si em demanaven el DNI i descobrien que no tenia 16 anys i a l'entrada hi havia el típic segurata calb/cap rapat amb cara seria. Jo li dono l'entrada sense dir res i ell ni se la mira: l'agafa, n'estripa un tros i em fa passar, i jo: bien. 8D
Total, un cop a dins vam anar a deixar la roba a la taquilla (3€ per peça, quina estafa) i vam buscar un lloc. Com que no hi havia seients tothom estava concentrat davant l'escenari, i a nosaltres ens va tocar davant dels amplificadors. Que suerte tenemos! xD
Segons el meu pare erem pocs fans, però fans autèntics. xD La musiqueta de fons eren cançons Disney. xD Abans de que comencés el concert, cada cop que sortia algú a l'escenari, el técnic de so per exemple que anava amb un passamuntanyes, tothom començava "Whooooooo!!!". Quan ho van fer jo estava al lavabo i jo: Ja ha començat? No puede ser!! xD
Finalment, a les vuit va començar. Va començar a sonar la Nº3 dels LM.C. Tothom cridava. Van sortir per ordre: el del teclat, el bateria, el senyor cara calabera, el baixista i finalment L'Aiji i en Maya. Quan van sortir no ho vaig poder evitar: vaig cridar amb totes les meves forces. No em podia creure el que estava vivint! De fet, ni ara m'ho crec.
Van començar a tocar, i el micro no anava. xD Tothom cridava, els uns contra els altres, tots alhora. Em va recordar una secta, la veritat (maleïda Ola, un altre cop). Vistos de vertiat, impressionen. La roba molava. Van tocar tres cançons i després van fer la presentació.
Silenci, esperant les paraules del cantant. En Maya, no ses sap com, treu un paper i comença a mirar-se'l. "Hola", diu. Tots cridant. Es mira el paper amb cara de no entendre res i després d'uns quants intents diu: "como esstaisu". xD Crit general: "Bieeeeeeen!!". Torna a mirar el paper. Es notava molt que no havia parlat espanyol en sa vida. xD "Vamoss a diverutirnos". Histèria col·lectiva.
La veritat és que no em coneixia. A mi que no em va la marxa, no podia parar de saltar, cridar i atropellar als pobres del darrere i donal-los cops als de davant amb el braç. Al estar al costat de l'amplificador, senties com el soroll et resonava a l'estomac, i hi va haver un moment que vaig haver de parar perquè em semblava que vomitaria. Feia molta calor, però en comptes d'allunyar-nos dels altres ens apretavem cada cop més per estar més aprop d'Ells. El coll em feia mal de tan cridar, i hi havia un moment en que no notava els braços.
Els meus pares (que per cert em vaig oblidar completament d'ells fins que em van venir a trobar) van marxar a mitja part.
El grup eren genials. El del teclat era el que semblava més noia de tots i potser el que passava més desapercebut. El de la bateria molava, i segons ma mare era el més guapo de tots. xD El senyor cara calabera, que básicament animava al públic i que de poc es mata entrevancant-se amb un calbe.xD El baixista amb els cabells llisos i llargs fins al pit i amb barbeta ( em va recordar una mica a en Rukawa xD) i portava un gorro tipus Abraham Lincoln tot i que després se'l va treure.
I l'Aiji i en Maya... fuah. xD Primer de tot vaig entendre perque l'Aiji té tans fans: El paio està com un tren. Tenia la cara tota plena de suor i les noies de primera fila es barallaven perquè els hi caigués a la cara. Hi va haver un moment que crec que recordaré tota la meva vida que es va plantar davant nostre, com a un metre, i es va asseure en una pose totalment descarada. Va ser llavors que la Yuka tota il·lusionada va poder tocar-li el genoll. Jo estava més enrere i no vaig arribar. T__T Al final del concert l'amiga de la Yuka que també havia vingut va dir "Yo le he metido mano en todo el paquete", i jo "La envidia me corroe". xD
En Maya era el gradisimo amo!! A mitja cançó agafava el mirall i es posava a retocar els cabells. xDD Escupia aigua a la gent i també feia algunes poses que no estaven malament. xD També era l'únic que xarrava i s'ho passava molt bé. Un dialeg que vam mantenir seria:
Maya: Graciass!
Tots: Whooooo!!
Maya: Yeeey!
Tots: YEEEEY!!!
Maya: Yey, yeeey!
Tots: YEY, YEEEEY!!!
Maya: xD
L'Aiji també va parlar algun cop, quan en Maya s'n cansava d'intentar-ho (tenia dificultats amb la paraula chicos xD). Té una veu greu i sexy. *¬* Van cantar Oh my Juliet, Bell the Cat, Liar Liar, Metally, Boon, 88, rock the LM.C, Boys and Girls i altres. Ens llançaven globus i la gent els hi donava dibuixos i braçalets. Quan van donar un dibuix del baixista el nano es va posar contenissim. Deu estar acostumat a que només en revin en Maya i l'Aiji. Va haver-hi un moment que van treure banderes i tot. També van llençar pues (sí, més d'una, xD) i en vaig pillar una. 8D Li vaig deixar a la Yuka amb la condició de que el próxim cop que ens veiguessim me la tornés. Tot i que me'n estic començant a arrepentir. xD Vull la meva puaaaa!
Total que el concert va durar dues hores, dues hores fantàstiques. Vaig acabar suada, amb el coll fet pols i molt, molt contenta. Després volia anar a comprar Merchandaising però van anunciar que el grup donaria la mà i com que no els havia tocat en tot el concert (la Yuka sí, quina enveja) doncs s'havia d'aprofitar. La Yuka per cert va haver de marxar llavors després de comprar-se una samarreta, així que em vaig quedar jo fent cua amb les que ens haviem trobat a l'entrada. Van fer fer-nos unes quantes voltes que no s'entenien i després d'una estona van sortir ells. La cupa anava força ràpid, clar, perque només donaven la mà. Quan em va tocar a mí vaig trigar a adonar-me del que passava. Devia fer una cara d'idiota increhible. xD Estava empanada mirant-me'ls quan el meu cervell reacciona: "Hei, que els hi has donat la mà". Vaig dir lo típic de: "no me volveré a lavar la mano", però como que he hagut d'anar a natació.
Finalment vaig anar a comprar i m'ho vaig gastar tot. Si per mi fos m'hagues comprat un article de cada però no arrivaven els calers, així que vaig comprar-me una samarreta, una munyequera i dues chapes. Vaig estar duptant entre la samarreta i un CD però com que la samarreta és d'edició limitada pues la samarreta.
En fi. Vaig sortir, em van venir a buscar, vaig anar a sopar, vam tornar a casa, em va tornar a agafar mal rollo al cotxe, vam arribar, em vaig posad a dormir i apa. Avui em fan mal les cames, els braços i el coll però no m'en arrepenteixo de res. Ha estat la millor nit de la meva vida i amb diferència.
A la pròxima hi torno, seguríssim.
Rock the LM.C! xD

Shruikan

The Bridge

On una vegada hi va haver llum
ara la obscuritat hi cau
On una vegada hi va haver amor
L'amor no hi és més
No diguis "adéu"
No diguis "No ho vaig intentar..."

Aquestes llàgrimes que plorem
Cauen com la pluja
Per totes les mentides
que ens has explicat
El dolor, la culpa!

I nosaltre plorarem
per estar tan sols
Estem perduts!
Mai més podrem tornar a casa

Doncs, al final
Seré, el que seré
Cap amic leial
Va ser mai aquí per mi

Ara diem "adéu"
Diem "no ho vas intentar..."

Aquestes llàgrimes que plores
Han vingut massa tard
Retira les mentides
el dolor, la culpa!

I tu plorarás
quant trobis el final tot sol
Estàs perdut!
Mai més tornaràs a casa

Nothing to say. Sóc feliç, què més puc demanar? Apart de que els del 3xl vegin quin horror de sèrie han posat en substitució de Monstre i la canviin, cosa que dubto que passi.
Juas, juas. Divendres és el concert dels LM.C! >:D
Res a dir. Res a fer. Espera impacient:

Shruikan

2009, toca't un ou

Who ho ho! Sí he tornat! De fet vaig tornar el dia 1 però no hi havia ganes d'escriure. De devò vaig marxar sense despedir-me? Tonta de mi. u.u
L'estada a Paris la podria resumir en un breu i fastigós "Bah". No és una ciutat tan impressionant com em pensava. I més bruta. Les coses que em van impressionar van ser la torre Eiffel (que no vam veure d'aprop però que de lluny es veia monstruosament enorme), el Lubre (també és monstruosament enorme), les Champs Elysées amb el seu arc de triomf i potser alguna altra cosa.
És una ciutat força bruta, sobretot el metro, que és de lo més cutre que hi ha. Podeu creure que els únics bitllets que venen són els d'ananda i que n'has de comprar un cada viatge? I si has de viatgar molt amb metro et fan una oferta de deu bitllets. En fi, que el metro és una cosa bruta, fa pudor i poc segura. Als altres que venien amb nosaltres els van robar al metro. Va ser de pel·lícula, no per lo bo, sinó per lo mipressionant.
Estavem pujant al tren, i de cop a un paio d'allà dins li cau el rellotge i comença a toquetejar els peus del pare de l'altra família. Nosaltres ens posem nerviosos. Jo sóc l'última a pujar i tot just poso un peu a dins i em diuen que baixi i quan sóc fora em criden perquè entri (estressats, els pobres xD). Llavors l'home raro s'aixeca i surt del metro. Sembla que es recupera la calma però...
"¡NOS HAN ROBADO!"
Caos. Vuit persones correns d'arrere l'home raro, quatre corrents i les altres quatre... pues bueno, seguint-los dissimuladament per si es feien mal. (A que no endevineu qui eren aquests quatre? xD) Els moments seguents van ser caòtics. La mare de l'altre familia cridant histèrica, apretant el botó d'alarma (el metro de Paris n'és ple d'aquests botons), el fill de 'altra família plorant... De peli.
Els plis van arribar al cap de poc, va ser molt guai. Sis tios uniformats saltant la balla del metro de forma espectacular, com si portessin tota la vida fent-ho. Evidentment no van trobar el lladre, perquè primerament no era l'home raro que va sortir corrents, aquell només ens havia distret. Però segons el meu pare van fer una bona feina, tranquilitzant-nos i seguint tot el protocol. I jo... M'ho mirava tot sense fer res, una mica impressionada. A veure, que et robin la cartera no és la fi del món, no? Vale que haurás de fer tots els documents de nou però això no t'arruinarà la vida. Hi ha ent molt exagerada pel món.
L'altra família també són una de les causes per les que no vaig gaudir gaire el viatge. Els pares són metges, i tan els pares com els fills són uns pijos. Ja em vaig cabrejar amb ells quan per cap d'any em van regalar un jersei d'aquests del Zara. A veure la intenció hi és però, costaria TANT pensar un regal que em pugués agradar a mi, i no a ella? Sí, la mare és la que em cau pitjor. És com amb l'amic invisible. Tu et curres a fer un regal que li pugui agradar a qui t'ha tocat i canvi obtens una birria de regal perquè el qui t'ho feia no li ha vingut de gust fer l'esforç de pensar que et podria agradar. Total, que durant el viatge tenia la sensació de que només feiem el que ells volien. Em vaig enfadar foça, la veritat. Després de que els robessin em va passar una mica.
Bueno, vam anar a Disneyland un dia però no va fer que em passes la emprenyada. El temps era horrorós. Si ja de per sí a Paris fa molt de fred (temperatura màxima: 1 sobre 0) imagineus-vos amb aiguaneu. A sobre semblava que tothom havia tingut la mateixa idea: anar a Dineyland per cap d'any. Una hora de cua a atraccions tan merdoses com la de Dumbo o Peter Pan. I a les muntanyes Russes ni t'explico. En total vam pujar com a cinc atraccions, i vaig fallar per segon cop l'intent d'anar a veure l'obra de teatre del Rey Leon. Quan hi anem amb la classe hi he d'anar. No pot ser que a la tercera no hi pugui anar.
Lo millor del dia: L'atracció de Piratas del Caribe. Una hora de cua, però una hora sota terra i amb calefacció (del tou de gent que hi havia suposo) cantant una vegada i una altra "Yo-ho yo-ho, un grna pirata soy". Vam anar a dinar a un restaurant del Rey Leon o casi em maten d'emoció. A la meva edat ja no es pot escoltar una vegada i una altra la banda sonora de la peli sense sortir-ne afectat. Al vespre van fer un espectacle lluminós i amb cançó de Nadal, que per mi que se sentia i es veia a quilometres a la rodona. Potencia increhible.
Total, no va ser un viatge del que em pugui sentir satisfeta. No em vaig comprar res, ni a mi ni a ningú. Sense Brisingr al costat, no sé com ho hagués pguts suportar.
Vaig acabar el llibre just la nit de cap d'any. A mi m'ha agradat més que Eldest (passen força més coses), tot i que Eldest m'agrada més ara que quan me'l vaig llegir per primer cop (serà que hem madurat). Continua havent-hi salts Eragon/Roran però les aventures d'en Roran són d'un capitol i després passa a tres o quatre capitols d'Eragon. És un llibre del qual estic força satisfeta. No hi ha res que no m'agradi, tot i que jo no recordava a la Saphira tan sàdica. xD Es menciona més en Durza que a Eldest i té la seva mitga plana de glòria. ( xD ) I també surt un personatge que al principi em desagradava però ara em fa gràcia, tú. I es que a qui no li fa gràcia un persona que parla d'ella mateixa amb plural? xD Un gran llibre, si senyor.
Ara m'he de llegir Dos Ciris pel Diable, de la Larua Gallego, tot i que ho deixaré per quan se'm baixin els fums de Brisingr. El llibre parla de coses interessants dels àngels i els dimonis que potser em poden ser útils.
En fi, espero que hagueu tingut un bon any nou i que el 2009 sigui millor que el seu predecessor. Aquest any és l'any del bou al calendari Xinés, algú en coneix cap?
Pues eso, BON ANY NOU!

PD: Falta un mes pel concert dels LM.C! Auguro que les entrades cauran per Reis.
PD2: M'he tallat els cabells. Hauria de canviar l'avatar del blog?

XII - VR

Últim escrit de l'any. Passa el temps, ens anem fent grans. Vem començar el blog a l'estiu del 2006, quan encara devia anar a parvulari.
Era una criatura de... 12 anys? Puaaaaah... estava més aprop de la primària que del batxillerat xDDD >-< .


Estic content d'haver canviat, la veritat. Bé, malament rai si encara em comportés com fa dos anys, no?.

Ahg, deixem de parlar del de fa 2 anys, que ja ha escarmentat prou i ha après la lliçó.
Tornem al present.
La Blanca és a... ¿París? Sí, eso xD I no es va despedir... ¬¬ xD L'any passat era a Madrid, és veritat.
Dos mil vuit. Jo... ehm, no sé què dir. Que espero començar d'una vegada el 2009. Espero que sigui millor que el 2008, bla bla bla.
La meta és, entre moltes altres, ser feliç i arribar als 16... ohg, no suporto més els 15 xD.
Espero no pedre el costum d'escriure al blog, em fa massa pena deixar-lo.

I no faré llista, que mai ho acabo complint.

Nyanyanyanyanya >////<.

Ah, sí, i prometo no fer més això. Ha estat el màxim al que he arribat, i espero no tornar-hi. No només pel que hi ha escrit (que al cap i a la fi trobo raonable tot el que es diu en aquell post), sinó per com em sento abans, durant, i després d'escriure-ho. És horrible, sincerament.

I ara, no em queda més que desitjar-vos un gran començament pel 2009. Que tot el que us molesti i us faci por ho deixeu tirat al 2008 i començeu l'any sense merdes al cap, vaaal? ^^

Bon any 2009! Que se'ns acaba la dècada de l'adolescènciaaaah (no sé si alegrar-me'n o plorar xD) ~
Menjeu de gust!!! xD (Jo ho faré >////>) (segones intencions) (xD)

Desconnectant;
Ota-chan