Rock, Rock the LM.C!!

ATENCIÓ: Post escrit en modo fangirl on. Perdò per adelantat per les faltes.

Com alguns sabreu i d'altres no, ahir va ser el concert del grup japonés LM.C a l'Hospitalet de Llobregat, al qual una servidora hi va anar. La veritat és que havia tingut un dia força trauma (maleïda Ola. La odiaré ara i sempre) i m'agafarven atacs de mal rollo quan anava amb cotxe, però va ser arribar allà, trobar la Yuka i posar-nos a fer cua, que em va passar tot per la prespectiva del que estava a punt de passar. La pega es que no pdiem fer fotos ni gravacions, o sigui que no hi ha imatges del concert a excepció del que van gravar i fotografiar els membres del grup.
No hi havia massa gent, no devien passar les 100 persones. La cua era un barreja de frikis, visual kei, punks, emos, i algo de gòtics. Tot un espectacle. N'hi havia un que anava disfressat de Pikachu i un altre de Hello Kitty, crec. xD Mentre esperavem a que obrissin les portes vam estar xerrant amb dues noies que la Yuka havia conegut allà fent cua. M'en vaig enterar quan avans de que comencés el concert, i ja erem a dins, ens van demanar: "Por cierto, ¿cómo os llamáis?" xD
Van obrir les portes a i 20, quan a l'entrada posava que era a les 7 però bé. Jo estava preocupada per si em demanaven el DNI i descobrien que no tenia 16 anys i a l'entrada hi havia el típic segurata calb/cap rapat amb cara seria. Jo li dono l'entrada sense dir res i ell ni se la mira: l'agafa, n'estripa un tros i em fa passar, i jo: bien. 8D
Total, un cop a dins vam anar a deixar la roba a la taquilla (3€ per peça, quina estafa) i vam buscar un lloc. Com que no hi havia seients tothom estava concentrat davant l'escenari, i a nosaltres ens va tocar davant dels amplificadors. Que suerte tenemos! xD
Segons el meu pare erem pocs fans, però fans autèntics. xD La musiqueta de fons eren cançons Disney. xD Abans de que comencés el concert, cada cop que sortia algú a l'escenari, el técnic de so per exemple que anava amb un passamuntanyes, tothom començava "Whooooooo!!!". Quan ho van fer jo estava al lavabo i jo: Ja ha començat? No puede ser!! xD
Finalment, a les vuit va començar. Va començar a sonar la Nº3 dels LM.C. Tothom cridava. Van sortir per ordre: el del teclat, el bateria, el senyor cara calabera, el baixista i finalment L'Aiji i en Maya. Quan van sortir no ho vaig poder evitar: vaig cridar amb totes les meves forces. No em podia creure el que estava vivint! De fet, ni ara m'ho crec.
Van començar a tocar, i el micro no anava. xD Tothom cridava, els uns contra els altres, tots alhora. Em va recordar una secta, la veritat (maleïda Ola, un altre cop). Vistos de vertiat, impressionen. La roba molava. Van tocar tres cançons i després van fer la presentació.
Silenci, esperant les paraules del cantant. En Maya, no ses sap com, treu un paper i comença a mirar-se'l. "Hola", diu. Tots cridant. Es mira el paper amb cara de no entendre res i després d'uns quants intents diu: "como esstaisu". xD Crit general: "Bieeeeeeen!!". Torna a mirar el paper. Es notava molt que no havia parlat espanyol en sa vida. xD "Vamoss a diverutirnos". Histèria col·lectiva.
La veritat és que no em coneixia. A mi que no em va la marxa, no podia parar de saltar, cridar i atropellar als pobres del darrere i donal-los cops als de davant amb el braç. Al estar al costat de l'amplificador, senties com el soroll et resonava a l'estomac, i hi va haver un moment que vaig haver de parar perquè em semblava que vomitaria. Feia molta calor, però en comptes d'allunyar-nos dels altres ens apretavem cada cop més per estar més aprop d'Ells. El coll em feia mal de tan cridar, i hi havia un moment en que no notava els braços.
Els meus pares (que per cert em vaig oblidar completament d'ells fins que em van venir a trobar) van marxar a mitja part.
El grup eren genials. El del teclat era el que semblava més noia de tots i potser el que passava més desapercebut. El de la bateria molava, i segons ma mare era el més guapo de tots. xD El senyor cara calabera, que básicament animava al públic i que de poc es mata entrevancant-se amb un calbe.xD El baixista amb els cabells llisos i llargs fins al pit i amb barbeta ( em va recordar una mica a en Rukawa xD) i portava un gorro tipus Abraham Lincoln tot i que després se'l va treure.
I l'Aiji i en Maya... fuah. xD Primer de tot vaig entendre perque l'Aiji té tans fans: El paio està com un tren. Tenia la cara tota plena de suor i les noies de primera fila es barallaven perquè els hi caigués a la cara. Hi va haver un moment que crec que recordaré tota la meva vida que es va plantar davant nostre, com a un metre, i es va asseure en una pose totalment descarada. Va ser llavors que la Yuka tota il·lusionada va poder tocar-li el genoll. Jo estava més enrere i no vaig arribar. T__T Al final del concert l'amiga de la Yuka que també havia vingut va dir "Yo le he metido mano en todo el paquete", i jo "La envidia me corroe". xD
En Maya era el gradisimo amo!! A mitja cançó agafava el mirall i es posava a retocar els cabells. xDD Escupia aigua a la gent i també feia algunes poses que no estaven malament. xD També era l'únic que xarrava i s'ho passava molt bé. Un dialeg que vam mantenir seria:
Maya: Graciass!
Tots: Whooooo!!
Maya: Yeeey!
Tots: YEEEEY!!!
Maya: Yey, yeeey!
Tots: YEY, YEEEEY!!!
Maya: xD
L'Aiji també va parlar algun cop, quan en Maya s'n cansava d'intentar-ho (tenia dificultats amb la paraula chicos xD). Té una veu greu i sexy. *¬* Van cantar Oh my Juliet, Bell the Cat, Liar Liar, Metally, Boon, 88, rock the LM.C, Boys and Girls i altres. Ens llançaven globus i la gent els hi donava dibuixos i braçalets. Quan van donar un dibuix del baixista el nano es va posar contenissim. Deu estar acostumat a que només en revin en Maya i l'Aiji. Va haver-hi un moment que van treure banderes i tot. També van llençar pues (sí, més d'una, xD) i en vaig pillar una. 8D Li vaig deixar a la Yuka amb la condició de que el próxim cop que ens veiguessim me la tornés. Tot i que me'n estic començant a arrepentir. xD Vull la meva puaaaa!
Total que el concert va durar dues hores, dues hores fantàstiques. Vaig acabar suada, amb el coll fet pols i molt, molt contenta. Després volia anar a comprar Merchandaising però van anunciar que el grup donaria la mà i com que no els havia tocat en tot el concert (la Yuka sí, quina enveja) doncs s'havia d'aprofitar. La Yuka per cert va haver de marxar llavors després de comprar-se una samarreta, així que em vaig quedar jo fent cua amb les que ens haviem trobat a l'entrada. Van fer fer-nos unes quantes voltes que no s'entenien i després d'una estona van sortir ells. La cupa anava força ràpid, clar, perque només donaven la mà. Quan em va tocar a mí vaig trigar a adonar-me del que passava. Devia fer una cara d'idiota increhible. xD Estava empanada mirant-me'ls quan el meu cervell reacciona: "Hei, que els hi has donat la mà". Vaig dir lo típic de: "no me volveré a lavar la mano", però como que he hagut d'anar a natació.
Finalment vaig anar a comprar i m'ho vaig gastar tot. Si per mi fos m'hagues comprat un article de cada però no arrivaven els calers, així que vaig comprar-me una samarreta, una munyequera i dues chapes. Vaig estar duptant entre la samarreta i un CD però com que la samarreta és d'edició limitada pues la samarreta.
En fi. Vaig sortir, em van venir a buscar, vaig anar a sopar, vam tornar a casa, em va tornar a agafar mal rollo al cotxe, vam arribar, em vaig posad a dormir i apa. Avui em fan mal les cames, els braços i el coll però no m'en arrepenteixo de res. Ha estat la millor nit de la meva vida i amb diferència.
A la pròxima hi torno, seguríssim.
Rock the LM.C! xD

Shruikan