Les meves... paranoies tràgiques?

Bé, avui ha estat un dia gris lluminós, gris per les últimes hores, que és quant un ja no soporta res del que existeix al planeta, lluminós, per la resta d'hores (que molt lluminoses no és que ho siguin) Bé,.. pensareu.. "Més traumes de l'Ota?" Doncs no, res d'això, l'Ota fa temps que no en té, i prefereixo no tenirne més, que semblen divertits però no ho són tant (Sincerament: fan moolta gràcia, i són patètics xD) L'Ota passa per l'edat del pavu: Wooooh xDDD
Tota la gent que llegeix això segurament estàn entremig d'aquesta edat, o ja n'han sortit miraculosament,... estic cansat, em pesen els ulls, i avui he fet una samarreta hippie! (Ja hi torno xD)
Sempre que estic tan pensatiu, em venen imatges de l'Edward Elric, protagonistra dramàtic i graciós del manga "Full metal Alchemist", o per als fans del manga "Hagane no Renkinjutsushi", que significa "L'alquimista recobert de metall" ^^U Sí, và d'això, d'alquimia, aquell tipus de quimica antiga,.. ostres, no entrem en detalls, coi! Bé aquest nano el pobre té problemes d'altura, i ha passat una infancia per no recordar,... perd la cama esquerre en una operació alquimista per recuperar la seva mare (operació realitzada junt al seu germà). La cosa va de bé a pitjor i el seu germà és absorvit, però avans que això passi, l'Edward sacrifica el braç dret i agafa l'ànima del nano i la posa dins una armadura. Llavors passen un seguit de coses que em fa mandra explicar. :P
Coi, ja no em trobo com al començament d'aquest article! Veus, ja ho diuen ja que escriure en un blog va bé!

Booooones millores
Ota