Queda poc, crítica d'una pel·lícula.

Ok,... a veure,... continuem, que dissabte marxo i he d'encolomar feina a la Shruikan ^^ Sí, marxo d'aqui poc. Tornem al tema, no? Val mes xD sabeu, ara m'estic mirant el primer episodi de Chobits,... m'han convençut ò_ó De moment em quedo amb una vaca que surt xD Surten Persocon, un tipus d'ordinadors amb forma de noies. Waaaaa, el protagonsita està ven grilladet xD
Al que anavem, ara de veritat xP Ahir, o avans d'ahir (coi,... no m'en recodro de quant va ser) vaig anar a veure Cars. Què? Mola xD Volia fer la meva crítica, però no de la pel·lícula, sinó del públic. A veure, si els nanos tenen 1 any, per què els seus pares es gasten peles en anar a veure-la? si total, al dia seguent, la criatura ho haurà oblidat tot xD Bé, doncs està clínicament provat: Són simplement els pares, que veuen l'anunci de la peli a la TV, i li pregunten al seu fill: -Vols que anem a veure cars?// I el nano, que no està escoltant, passa d'ell. Llavors, per l'adult, allò significa un sí xD Lo més bo és que eren els adults, es que es petaven el cul amb el film Durant tota l'estona, no vaig sentir cap crio, només nanos que anaven dien: -Que ja s'acaba?// Quant justament acabava de començar xDDDD El meu germà no va pillar res. Es va quedar tan sols amb els tubos d'escapament d'uns tunnings que sortien com a extres. A mi em va agradar, sobretot per el guió, vastant entenedor, i també la transformació del personatge, de ser arrogant i egoista, a ajudar als altres i pensar més amb els del voltant. Però clar, entremig passa lo de sempre: amor, algú que li fa obrir els ulls,...
...
Bé, és hora de dir adéu. Adéu blog, fins d'aqui uns dies *o* Bé, mai se sap, potser a on vaig hi ha Don Internet xD
Apa, fins d'aqui una setmaneta ^^

Se despide:
Ota-chan.