Paranoies made by Shruikan

Hola penya! Avui és un dia especial... Bé, de fet no és un dia especial però em venia de gust dir-ho. (Que rara sóc ¬¬). El cas és que avui, no se per què, em ve de gust escriure paranoies. O sigui que apa, a llegir paranoies.^^
La Shruikan viatjava tota contenta cap a les estepes esteparies del païs de l'Estepa. Bé, de fet contenta no ho estava molt perque es perdria l'episodi de Naruto que emetien aquell dia, i per tant l'hauria de mirar pel Youtube, el qual seria un problema, perque el seu ADSL portava uns dies que no tirava. El cas és que havia anat al païs de l'Estepa per una important missió. No era per preservar la pau mundial ni per aconseguir una maquina de fer massatges a la Sound. Era per comprar un retolador negre. (O_OTo to ton). Allà on viu la Shruikan els retoladors negres estan en minoria ja fa poc van perdre una batalla contra el pudding de Cocacola. I només a les estepes esteparies del païs de l'Estepa hi creixien els arbres de retoladors negres.
Per fi la Shruikan va trobar el que buscava, un arbre de retoladors negres.
-Per fi et trobo -va dir-. Fa dues hores que pululo per aquesta estepa esteparia per trobar un retolador. Més et val que sigui de bona qualitat perque si no et faré menjar margarites. TT TT
L'arbre , acobardit, respon:
-Buja boIs jacojes fete waxina! O_OU
La Shruikan s'el queda mirant.
-Això és el més estrany que m'ha passat -diu bocabadada-. Un arbre de retoladors que parla l'idioma dels arbre de melons. ·_· Però jo vull que em parlis amb Català que és bo i sa. >.>
L'arbre es queda callat però finalment respon:
-Saps si hi ha algun lavabo per aqui? ¬¬
-Si però has de pagar 1€ per entrar -respon ella-. I em sembla que tu estas escurat per que he sentit que als arbres no us va gaire bé el negoci.
-Bona resposta amiga orelluda -diu l'arbre. Tot seguit continua parlant amb to malvat-. Però només et donaré un retolador si em dius un rodoli de més de 10 paraules. T T
La Shruikan es queda pensativa. Despres pregunta:
-Pot ser en françès?
-No.
-En japonès?
-No.
-En plutonès?
-No.
-En castellà?
-Mmm... Com és un idioma molt estrany per aquí el pots fer servir.
-Aviam...-La Shruikan pensa-.Ja ho se! A cada uno le huele bien el pelo de su culo. o o
L'arbre se la mira inexpresiu, ja que no té cara.
-Aquest ja m'el han dit però bé. A canvi m'has de donar uns 10€.
La Shruikan s'el mira amb cara d'horror.
-Deu euros?! O__O I no t'estimaries més que et donés deu merdes per adob?
-Ostres no hi havia pensat.O.O-diu l'arbre-. Tracte fet-
La Shruikan agafa el retolador.
-Molt bé, aleshores t'enviaré una merda cada més per correu. -Treu una llibreta-. Em pots dir la teva direcció?
-L'estepa esteparia del païs de l'Estepa, número 3/4. Codi postal 69696.
La Shruikan apunta i, un cop acabat, tenca la llibreta, Es despedeix de l'arbre de rotuladors amb l'idioma dels arbres de WC i s'en va cap a casa, on ja pressent que la seva germana petita li està torturant el seu peluix del Gaara.
Fi.

Shruikan