Parc eòlic. Punt de vista de l'Ota

M,.... bones terricoles afamats! Avui hem anat al parc eòlic de la Serra de Rubió (Anoia). Quin lloc més bonic! ^^ Feia molt, molt fred. Quan hem arribat allí, ens han dividit en dos grups. Hem acabat divinint-nos nois i noies. Tràgic, no sabem conviure entre nosaltres. Per tant, la Shruikan us explicarà alguna cosa del grup amb que ha anat. El meu,... doncs bé xD La gent s'ha dedicat a recollir bolets, i s'en han trobat uns quants O,O. Hem anat a abraçar als molins. Em quedo amb els de l'Imperi, que són més alts. Ha estat un matí normal. A l'hora de dinar, en una casa al costat del parc eòlic (Clar, ens hem quedat tot el dia allà), la cosa s'ha començat a animar. La Shruikan, l'home peix i jo hem anat a dinar a un raconet,... plé de vespes xD Ens hem posat a dir paranoies que ara ja no recordo (segurament la Shruikan si). Quant hem acabat, ens han dit que podiem fer el que ens donés la gana durant dues hores. Per tant, hem anat a passejar per la zona. Durant tota la passejada, ens hem trobat uns quants cops a un nano que em fa molta por: És d'un curs més petit que nosaltres, i anava sol. Anava amb una cara de pallaso assasí baixant per una baixada corrent. Ha començat a riure, i jo m'he espantat (lògica, clar xD). El fet és que no és dolent, el pobre només s'entreté caminant sol. El peix ha comentat que aquest nano és d'aquells que va amb amics invisibles. Llavors ell i la Shruikan s'han preguntat si tenia doble personalitat. I més paranoies absurdes que deixo a càrreg de la Shruikan. Hem començat a fer voltes a l'esglesia on estavem. Teniem la il·lusió de pujar fins allà dalt on estava l'edifici, imaginant-nos com devía ser la entrada. Arribem allà, i ens trobem una porta de fusta vella i atrotinada. Pena, molta pena U,U
Després hem arribat a una zona perduda. Era molt tranquil·la: Hi habien dues parets força altes, soles, que devien haves estat de l'època medieval. Per poc faig a trossos una de les parets. Aquí va com ha anat:
- Ostres, Peix, aquesta paret és ideal per fer una foto, amb el fons de les muntanyes,...- Fico la ma a la paret-.
Paaaaf. Un tros ha caigut xD
Continuem. Bé,... llavors ens hem disposat a seguir al nano aquell del que he parlat abans. M,.. ha estat un viatge llarg. Hem pasat per un camí de carro que no acabava mai, i ens hem començat a trobar excrements d'ovelles (segons la Shruikan.) Que com ho hem descobert? Agafant un bastó i apa, a remenar xD. Més endavant he agafat un pal escarransit amb el qual ja habia tocat molts excrements, i ens hem trobat paper higiènic amb restes de,... de cosa marró, baja xD Jo tenia al cap de fer una bandera des del principi, i al veure aquell paper tan blanc,.. me l'he penjar al bastó. Quin goig que feia *o*. Llavors hem tornat amb aquelles dues parets, i hem fet sessió de MP3 els tres. Woo, semblavem bojos. La Shruikan cantant Inuyasha, jo una d'Antònia Font (l'he descobert gràcies a l'amo Sheikah, que la té penjada a la seva bitàcola.)i el Peix unes extranyes. M,.. cridavem moltíssim xDDD Sort que no ens ha vist ningú.

Ara us deixo amb la experiència de la Shruikan, que aclarià alguns fets ^^
Apaaa
PD!: El meu germà m'acaba de passar un dels seus contes. No l'hi he tret les faltres, així té més gràcia. Aquí va: (AVÍS: TÉ 6 ANYS xD)

AL COXA XUCAT
Un dia un coxa va xucar i va anar el macanic i no al van puder aracla i al noi ca cunduia al coxa as va anfadar mol i san va anar molt anpranyat i la seva noia tanve es va ampranyar i al coxe al macanic.
Fi dal fi!!

Diooos, mai ho habia passat tan malament escrivint faltes xDDDD

Ara sí:
Adeeeeeu.
Ota-chan