Ens observen

Somriu a la càmera... I llavors podràs recordar els vells moments amb els que t'envoltaven, podràs recordar com n'era de feliç la teva vida, el teu entorn, les teves coses... Però el que no podràs oblidar seràn les teves ànsies a fer malbé per dins a persones, destruir les seves ganes de vida, preguntan-se el perquè de tot plegat. Recordaràs com, possiblement, eres feliç al meu costat....

C A P Í T O L 3
- El començament de la fí d'un final feliç-

I tornava a ser de nit. Les ombres cobrien tot el que durant el dia no havien pogut cobrir. Se sentien plors de nens petits, cridant a les seves respectives mares: Havia nascut la tercera criatura. Era un nen de cabells grisencs, amb uns ulls blaus com el cel que feia dies que no es veia a la zona. Al front, hi tenia una marca vermella que indicava que era un de les set criatures malèfiques. La van portar al palau de la bonica donzella, on hi van veure el porter mort. Camperols se l'endugueren per tal de no provocar més caos.
La bonica donzella estava estirada al llit, pensant.
- Qui sóc? O més ven dit, què sóc? Noo puc respondre a aquestes preguntes, i el nadó ja ha nascut... el poble es desespera. Hauria d'estar entusiasmada... o potser no?

En una habitació a les afores del poble, el jove noi observava una fotografia, on s'hi veia ell amb menys anys i amb una nena de cabells vermells asseguda a les seves espatlles. El noi va començar a riure suaument, tencant els ulls lentament...
Al dia següent, el jove noi s'aproximà al palau de la bonica donzella.
- I on és el porter?- Es preguntà a ell mateix. Es va posar davant la reixa i hi posà una mà per tal d'obrir la porta.
I d'un impúls, el jove noi balencejà el seu cos amb el màxim de força contra aquell enorme obstacle, i l'obrí. Ven ràpid, tregué dos ganivets de carnisser de les fundes que portava. Corrent, es dirigí en busca de la criatura... el seu objectiu era clar...

Fí del tercer capítol.

Ens veiem!
Ota-chan