Vigila: les tormentacions et poden donar la mà.

BY: OTA-CHAN

Et dono la mà, però em segueixes ignorant. Què se'n ha fet d'aquelles tardes d'hivern, sota el foc, esperant a la vesprada? Et trobo diferent. Penso que no tornaràs, que seguiràs en aquest estat de dolor i furia eterna. Però diga'm: Hi ha esperances? Mira'm, sé que ho entendràs.

Aquí la segona entrega de la sàdica donzella:

La nit caigué a sobre. La bonica donzella cridà desesperada des del seu palau.
- Prou! Prou tormentacions! Vull ser lliure, deixa'm!- La bonica donzella plorava, i els servents que quedaven li tenien por. Què havien de fer? Deixar-la morir de pena?
Al dia següent aparegué un jove noi de pell clara, semblava tenir bones intencions. Es dirigí al palau de la bonica donzella, amb una espasa a la mà.
- He sentit per les contrades que per aquí s'hi sent dolor.- Digué al porter- És que la mort és tan propera?- El porter, amb por, li obrí les portes del palau, i amb un brusc somriure, les tancà havent entrat el noi.
- Vaja, quin palau més dolorós- Digué el noi.
Seguidament, sortí la bonica donzella tota sola, amb el vestit tacat de sang. El jove se la mirà sense dir res.
- Digues, què hi fas aquí?- Digué.
- He sentit dir que el dolor s'ha apoderat d'aquesta zona.- El noi s'acostà a la bonica donzella i li tregué el gabinet que tenia amagat. El noi el tirà a terra, i s'agellonà davant el seu pitjor temor. Penetraren les mirades durant uns instants.
- Aquí em tens, germà. T'estava esperant: Pots acabar ja amb la teva feina?- Contestà la bonica donzella, amb llàgrimes a les mans.

Aquí finalitza el capítol 2 de la història.

Fins aviat.
Ota-chan (la imatge m'ha inspirat molt. és de la portada d'un videojoc que m'he comprat: Magna Carta)