Article 51: El cel s'aclara

BY: OTA

Sí, el cel s'aclara... el fan-manga, va sobre rodes, tot just estem fent la primera pàgina del cómic, a l'escola les notes segueixen com al començament del curs (cada any, després de Nadal, baixo en picat xD), i... estic trobant la meva personalitat i el meu estil de dibuix. Després de pensar-hi unes quantes vegades, i veient que la Shruikan estava energica amb els seus projectes de cómic personal, em vaig adonar que l'únic que feia jo era contemplar i fer dibuixos copiats d'altres autors. Per això he estat debatint amb els meus fulls, el llapis i Internet i intentar fer dels meus dibuixos, una cosa més meva, més personal. Però això no és fàcil, no ho és gens... per poc ho tiro tot a la basura (ho he fet xD), i de cop, amb l'ajuda solament de dues imatges, m'ha vingut l'inspiració... però ara no vull dir res més, perquè potser demà, o d'aquí unes hores, tingui una altre idea... Ara que, costa decidir sol una cosa, i no com faig amb la Shruikan, que som dues ments que s'ajuden alhora de dibuixar....
---------

Fan fict: Naruto

CAPÍTOL 1: Una nova missió! De nou, el retrobament (Primera part)

I de cop, Naruto obrí els ulls. S'aixecà del llit i veigué que tot havia estat un somni. Somià que en Sasuke tornava a Konoha, i que la Sakura somreia de nou com abans...
En Naruto es va dirigir a la finestra, i va poder contemplar com el cel de la vil·la tornava a ser d'un color blau intens, i com els vilatants caminaven tranquils per els carrers. Sobre una teulada, veigué a en Kakashi-sensei estirat llegint el seu llibre, captivat per l'emoció. En Naruto va fer un breu somriure i es canvià de roba. Llavors sortí al carrer, dirigint-se a un restaurant de fideus per a poder esmorzar.
- Naruto! On vas tan d'hora pel carrer?- El noi girà el cap de cop i veigué com un jove de cabells negres estirats per a una cua se l'hi apropava.
- Hola, Shikamaru!- En Naruto va fer una forta rialla- Vaig a esmorzar al restaurant de fideus... l'Iruka-sensei convida!
- Baja... com et cuiden, he, a mi també m'agradaria que em convidessin a menjar sense haver de pagar res...
- Què dius ara! Si és un garrepa...- fa morros- tan sols em deixa demanar un plat i prou!
- Bé, no et vull entretindre més, jo vaig a veure la Tsunade per a motius privats...
- Ja veig! Tantes hores amb la vella aquella, al final t'hi enamoraràs!
- Hum- fa veure que no l'ha sentit- Marxo. Adéu i que vagi de gust l'esmorzar.
Sense que en Naruto se'n adonés, en Shikamaru va desaparéixer. Una estona més tard, arribà al restaurant. En Naruto veigué a Iruka-sensei assentat a un tamboret amb cara de pomes agres.
- Iruka! Ja sóc aquí!- En Naruto somreia feliç.
- Hum?- Iruka girà la cara lentament i mirà a en Naruto enfurismat- M'he estat esperant més de mitja hora aquí assentat! Què t'has cregut! A sobre que et convido a esmorzar!Per a que aprenguis: avui et quedes sense esmorzar gratis!
- Q... què has dit?- En Naruto caigué a terra de genolls- N... no! Això no!
- Ja t'està bé, per inpuntual- Al seu darrere, hi havia la Sakura, repenjada a una paret.
- Tú també, Sakura?- En Naruto la senyalà amb la mà.- Per a què em feu això?
Quan en Naruto va estar més tranquil, la Sakura se l'hi va acostar i li digué, sense expresar res:
- En Kakashi-sensei ens vol veure... ens olen encarregar una missió...
- Què? Avui? No és una mica precipitat?- La Sakura s'arronsà d'espatlles.
- És l'únic que m'ha dit. Au va, no vols tornar a fer tard per segona vegada en un lloc, no?- Va somriure- Anem.
- D'acord....

Poca estona després, es trobaren a en Kakashi sobre un terrat, sense el llibre entre les mans.
- Ja sou aquí? Que ràpids...
- Veus Sakura, hem arribat d'hora- En Naruto mirà a la noia i li feu una ganyota. En Naruto rebé una plantofada que caigué al terra.- Sempre a mi, això!
- Prou nois... us he de comunicar que teniu una missió nova encarregada.
- No serà com les últimes que fem habitualment tan aborrides?- Contestà la Sakura.
- No, aquest cop hem de... fer un encàrreg a Suna.
------------

Ota-chan