BY OTA...M'ofego. M'ofego i no hi ha ningú per que em salvi. Em submergeixo, lentament, sense presses, pensant absolutament en res, i sense expressió a la cara. No ho sé, no n'estic gaire convençut de la meva actitud davant aquesta situació. El que hauria d'intentar fer és obrir els ulls i moure'm com un estúpid intentant arribar a la superfície. Però sé que és inútil, ja tot m'és igual... Veig un punt blanc dins la ment, i cada cop es fa més gran. Ei, et puc veure, i puc veure a totes les persones que m'han envoltat sempre... i m'hi veig a mi, però en una punta, arraconat de la societat, i l'aura que desprenc no és del tot blanca: té un punt de negror...
...
Sóc innocent, i no ho puc evitar. Què esperes de mi? Tan sols sóc un nano que busca felicitat en el món que Déu li ha otorgat. No sé encara pensar. No sé encara com defensar, a aquells a qui jo voldré estimar. Sóc un esclau dins la societat, que té que anar darrere de tot de la cua, per esperar cumplir tot el que té dins la ment. Vull escapar, però encara no sé com. Sóc innocent, i no ho puc evitar.
Ota-chan
1 comentari:
Ota, aquest text, m'el miri com m'el miri, em recorda sempre al Gaara. >.<
Serà que començo a ser una obsessiva?
Publica un comentari a l'entrada