Tot té un principi...

V·O·L·U·M I- La Mort

Capítol 1: Tot té un principi... (part 1)

La noia avançaba a pas lleuger creient que aixi no l'atraparien... I estava equivocada. La seguien, la seguien desde el moment en que va optar a fer-ho. I era això el que feia que es sintis angoixada i tensa a la vegada. Recorria el barri d'una punta a una altra, intentant no separar-se de les zones més urbanes i amb menys risc de ser reconeguda, però era difícil pensant que es trobava dins la plena nit. No... no ho tenia tot perdut. Coneixia l'existència d'aquell ésser, i això la feia important... i perillosa a la vegada. Pretenia ajudar, res més. I sabia que, encara que l'atrapessin aquells homes, no la podrien matar, perquè necessiten saber la veritat. Però... i si aquells homes no fossin del bandol que espera que siguin? Llavors, què? S'hauria deixat atrapar per res. I és per això que no pretenia per res del món aturar-se i jugar amb el risc.

Tot i així, aquella nit, una jove noia de 17 anys va ser declarada "desapareguda sense motius aparents".

A l'altra punta del món, concretament a Escòcia, Steve D. R. acabava de tenir un malson. La nit passada habia estat detingut a la vella comissaria del barri on vivia per un acte de violència contra un agent municipal. S'havia fet un fart de donar explicacions dient que el propi agent li havia incitat a pegar-lo, però ningú el creia. Pensava que, al cap i a la fi, tenien raó: qui s'escoltaria al fill d'un home acusat d'homicidi el qual tot el país estava en la seva busca? Ni ell mateix s'ho acabava de creure. Tot havia anat tant ràpid...
Al llevar-se, es va adonar que el seu oncle li havia deixat una nota a la tauleta de nit:

Espero que em paguis el que m'ha costat treure't d'allí. Todd

Steve va agafar la nota i d'un cop net va arribar a la pila de papers que tenia amuntagats sobre el que aparentava ser el seu escriptori.
Es dirigí a la finestra, i va poder contemplar el gran paisssatge verd de muntanyes amb formes abstractes que el rodejava. Es sentia pur en veure les marevelles que l'home no ha estat capaç de plagiar en tota la seva història. Sentia ocells, i sobretot, el vent. I li va semblar sentir una veu, però el vent a vegades fa aquestes impressions. O no...

PART 2 --> Pròximament
-------

Tinc la sensació que dintre de poc passarà algo, vosaltres no? No sé, tot sembla tan extrany, però bé... avui és el meu aniversari. Suposo que tots els que llegiu el bloc ja m'haureu felicitat, però per si un cas... xD. Estic content, i em trobo molt bé xD Com m'agradaria que sempre fos així, però... m'aburreixo sense Shruikan xDDDD A veure quant torna... és veritat! Si l'he de trucar per allò! xDDDDD. Ara hi vaig. A veure si trobo el número al que he de trucar.
Espero que passeu un bon dia ^^

Desconnexió:

Ota-chan

PD: Ahir vaig veure l'últim capitol d'Herois! Quina passada!!!!!!! (però ja n'havia vist spoilers per la xarxa xD).

PPD: Hem superat les 3000 visites! I jo he estat la visita nº 3000 o,o