Presentació: Els companys de manga

Konichiwa gent!! Ja fa temps que volia presentar a la gent que som a les classes de manga. Ja fa cuatre anys que es va començar amb les classes i la botiga de manga (està tot junt) i jo des del principi que hi vaig. L'Ota només fa un any. Llavors he vist com cada anys cada cop erem menys a la classe, però això potser li dona un aire més amigable. ^^ El primer any erem més de deu i aquest any som cinc. Però bé.
He intentat aconseguir algunes fotos però els altres no volien que els fotografiés o sigui que no hi ha fotos. Us els haureu d'imaginar.
Comencem.
Primer els profes.

Dani, simplemente, Dani
És el profe que sempre hem tingut i el fill de la mestressa. Des de l'any passat que ell i el profe nou es reparteixen les classes. Ell ens fa dibuix i anatomia. És un profe sincer i et diu les coses clares però amb molta gràcia. Sol explicar-nos coses de la seva vida, com el dia en que va llogar una peli xunga quan era petit. Des de llavors que no és el mateix. També mola molt quan fa la musiqueta de violí. XD Pateix una malatía crònica a l'aparell respiratori i quan es posa malalt ho sol estar durant molt de temps.

Jordi, alias "el profe nou"
És un copmany de pis del Dani. Ell ens fa guió i narrativa gràfica. Al principi a mi no em queia bé però ara ja sí. No dibuixa manga, sino comic d'humor. Ara està esperenat a veure si el publiquen en una rebista francesa. De personalitat és molt semblant al Dani, sincer i explicant traumes d'infantesa, com quan va caure d'un cinqué pis i no es va fer res i que des de llavors li deinen "El quinto piso". Li agraden els comics amb dibuixos xorres i guinos paranoics. Algo com Fanhunter i un d'un gat molt raro.

Roser, la mestressa
És la propietària del local i com ja he dit avans la mare del Dani. També és amiga de la família. Ex-dibuixant de còmics i actualment pintora professional. És molt bona persona i li agraden molt els animals. A casa seva (viu en una masia) té tres gossos gegants i un monton de gats. És una de les poques persones que escolta les meves paranoies d'adolescent oprimida. Ens dona classes de tinta i color.

Ara els companys:

Ro, el eterno ribal
Ell i jo som el membres que fa més temps que anem a les classes. Avans que arribés l'Ota i el Divins (presentació més endavant) ems disputavem el títul de millor dibuixant de la classe. Clar que superar le Dani és algo dfícil. Fa cara d'inocent, però és un pervertit en potència. Té una colecció de hentai al seu ordinador i comença a explicar coses rares a les quals no faré referència aquí. Té un do especial pel dibuix, fent amb quatre línies mal dibuixades un dibuix que supera de molt el nivell mitjà.

Divins, el "ex-enano élfico"
El divins va arribar fa dos anys. Té un talent a l'hora de divuixar dones. Això sí, han de ser elfes i anar lleugeres de roba. És un viciat al warhammer, al lineage i altres jocs d'aquest típus. També té talent a l'hora d'entintar. Té per costum arribar tard a classe. Ell i el Borrego es dediquen a dominar el monopolio de les gomes i a fer-les servir com a armes contra nosaltres. Al final vam haber de dur gomes de casa.

Borrego, "el señor tupé"
També fa dos o tres anys que és amb nosaltres. Solen dir que a cada família hi ha una obella negra. No se si és pot dir que ell ho sigui. Talent pel dibuix, no en té massa. Digem-ne que és normal. Li agrada molestar i llançar gomes. És el més alt de la classe i porta un pentinat que sembla un tupé. Al principi es dedicaba a molestar l'Ota, com que mai es queixa és la perfecta víctima.

Bé, i això és tot. Suposo que l'Ota i jo no cal que ens presentem.
Espero... No se. Donar a coneixer la meva vida?

Shruikan, servidora de Blanquito-sama