

He tingut uns dies en que estava una mica desinflada. No estava gaire animada. Suna no Mai va patir una breu parada, ara m'hi he de tornar a posar.
Continuo sense un duro. Com arrivi el comic 33 de Naruto i no tingui calers...
Estic fent un cuadre del Gaara per la meva habitació, que si al final no m'agrada estic disposada a vendre'l i guanya una mica. També he de començar a pensar-me com vull la meva habitació per l'any que ve, que la pintarem.
L'escola... Millor no en parlo que em poso de mal humor. Simplement un cacao.
Encara NO ha arribat el comic 21 de Bleach, que ara que hi penso crec que ja he vist fins on arriba però m'he perdut coses pel mig.
En Boleta està més aborrit que mai, perque els seus col·legues no li fan ni cas. El Manso està en paradero desconocido.
Estic farta de fer natació tots els dilluns i dissabtes. Maleixo qui es va inventar les piscines covertes i penso quan tallarán l'accés d'aigua a la piscina.
He acabat d'escriure la història del Niu de Palla per mantenir la meva promesa amb la Suzu.
Ahir vaig agafar la peli d'Eragon. Necessitava desfogar-me amb alguna cosa i aquesta pelicula es perfecte. Vaig decidir deixar de lamentar-me pel Durza i vaig començar a riure-me'n d'ell (La frase del títol ve d'això). Us hi heu fixat que té el nas gros? XD
En fi, res de nou i moltes coses noves. La costància és el que fa la vida dinàmica.
Apa, fins aviat.
Shruikan, servidora de Blanquito-sama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada