Hola gent!! Ja ho sé, portava mooolt temps sense escriure (un mes crec D<) i mereixo que em pengin. :P Han passat algunes coses interessants com per exemple que m'he tallat els cabells ( només el serrell, però) i que ara porto lentilles en comptes d'ulleres. Parlant de les lentilles, es veu que tinc una rascada a l'ull i no les puc portar fins d'aquí uns dos o tres dies. Ara entenc perque em feien tant mal, coi. Era horrible. ¡.¡ Durant el divendres de pont va venir la Yuka aquí a Artés. La seva opinió és que és un poble molt poble. XD Al matí vam anar a tocar els nassos a casa l'Ota, (:P) i va dinar a casa meva. Entre els meus cosins i el meu germà no sé si s'ho passava bé o estava traumada. A la tarda li vaig ensenyar una mica coses meves (sense malpensar, eh? Que us conec. ò.o) i vam anar a fer el turista pel poble. Finalment al vespre vam anar a Manresa on havia d'agafar el tren per tornar a casa. Aprofitant l'escapada em vaig comprar el 22 de Bleach. I surt l'Ulquiorra!!! >W<>
rollo (hi ha una vinyeta que quan la miro m'esgarrifo). Però està bé, no em puc queixar i hi ha trossos bastant divertits. ^^Bé, ara que ja us he fet un petit resum, aniré a lo que realment volia explicar.
Ultimament estic bastant deprimida. Hi ha dies de tot, però acostuma a passar-me sempre, especialment els dies d'escola. Fins ara no savia perque era i això em posava de mal humor i molt frustrada. Els hi donava les culpes als altres i després em sentia malament i m'auto-turmentava.
Si fa no fa aquesta és la causa del problema: Jo acostumo a tenir les coses planejades d'avans. Tinc un plàning del dia. Però a vegades certes opinions de le gent fan que el meu plàning es trenqui i quedi inservible. També passa amb altres coses. Llavors jo m'enfado i reacciono d'una manera massa agresiva. Evidentment després m'en arrepenteixo però sóc incapaç de demanar perdó. Em costa horrors.
I després comença l'auto-turment. L'únic en que puc pensar llavors és en que sóc una persona horrible i que tots ho saven però no m'ho diuen. És un cercle viciós.
Una altra cosa que no m'agrada és que la gent m'ignori. Coi, ja sé que sóc una pesada monotemàtica però prefereixo molt avans que em diguin "Calla, pesada" que no un silenci buit. Creieu-me fan sentir a una persona molt sola.
Saveu el trist que és no tenir ningú? Ningú que t'escolti ni que hi puguis compartir les coses?
Jo sé que no sóc així però... Coi, cada dia m'hi sento més!
Bé, per fi m'he desfogat. Portava molt temps aguantant-ho i necessitava escopir-ho. Espero escriure més sovint i no coses tant depres.
Apa, fins la pòxima!!
Shruikan, servidora de Blanquito-sama (al qual podeu contemplar en aquest post XP)
PD: L'Aizen s'assembla a l'Austin Powers. XD
3 comentaris:
Si no et diuen que callis és perquè després t'hi tornes, no creus? dir-te que callis sona molt malament... A més, creus que la gent sempre ha d'escoltar algú perquè aquella ho vol? La gent té els seus problemes i preocupacions, i hi ha coses que realment no els hi interessa o simplement no tenen humor per suportar-ho (cosa que a vegades em passa). I no em crec que pensis que ets horrible, jo provaria de no donar-li importancia a coses tan petites com aquestes. I no pensis que t'ignoren a tu només, coi. Ja saps que un dels meus costums és "ignorar" a la gent, però simplement el que em passa és que en aquell moment no estic per xarrameca ni xorrades, tothom ho fa, tot això és humà.
Buscant la perfecció? Deixa-ho estar, ja et dic jo que et farà més mal. Viu dels teus errors! ^^ (com m'ajuda a parlar el llibre de Tokio Blues xD)
Apa...
PD: Index de Post deficient! O_O En el mes d'abril només hi ha hagut un post!!!! Mai haviem rebut tans mals resultaaaats!!! xDDDD
Ja ho sé, és només que estava despre. Igual que tu l'altre vegada, que necessitaves desfogar-te. Ara ho veig raro. Això ho he escrit jo? XD
Ah, doncs llavors... que al olvido se quede.... xD
Publica un comentari a l'entrada