Els malsons

Primer post al Violeta República!! Avui no estic gaire inspirada per posar coses normals. Millor això que em senti malament i comenci a explicar els meus traumes, no?
Em venia de gust escriure alguna cosa profunda, només falta que em surti. A veure:

Les persones tenen por de la foscor. Totes.
Tan grans com petits, tots els homes i dones algun cop s'han posat a tremolar sota els llençols al estar coberts per la obscuritat. Segur que molts coneixeu algú que is ha dit que ell no té por de la foscor. Mentida.
Tots, tots podem sentir la freda mirada de la nit. Ens recorre el cos, ens atormenta o ens reconforta. Una por única o potser un plaer? Segurament les dues coses.
Però... Hi ha algun motiu per tèmer la foscor?
Es per no veure-hi, no tenir la visió del món a que tan acostumats estem de día?
Tenim por a que el món sigui diferent de nit, més obscur i sinistre?
O potser... tenim por de què s'hi amaga?
A sentir com alguna cosa entra a la nostra cambra, ens distreu del plaer dels somnis amb la seva fredor...
S'acosta al nostre llit mentre nosaltres podem sentir-lo, savem que és allà. Però no el podem veure. És fosc.
Ens tapem sota les mantes, per por, per fred. No volem que ens miri. No volem que ems parli. No volem que ens toqui.
Sentim els seu alé. Entre les mantes, al nostre costat, rere l'orella. Tan fred, tan sinistre i plé de paraules fosques com ell.
Ens removen dins el llit en un intent desesperat de fer-lo fora. Però ja és massa tard. Ens ha tocat.
I ens devora. Ens enfonsa entre rialles macabres dinstre nosaltres mateixos, al subconscient, als malsons.

Apa, una cosa ràpida, curta i estúpida però que tenía ganes d'escriure. Ultimament per les nits, no puc dormir. No és perque tinc fred, sino més aviat el contrari.
Per cert, avui fan The Ring 2 a TV3. Jo no m'hi miraré però ho comento per si algú s'ho vol mirar.

Shruikan

PD: Espero que l'escrit no hagi quedat molt patètic. xD