Escoltant la cançó que em porta records...

No trobo la manera d'escriure una bona introducció per presentar a aquest home. És com si de cop, no encertés les paraules correctes... em passa sovint. De fet, no crec que calgui presentar-lo, ni fer-ne un petit resum de la seva vida, ja que les seves obres parlen per sí soles. En fi... es diu Haruki Murakami, és japonés i és escriptor. L'escriptor que més admiro actualment. Amb això ja n'hi ha més que suficient.
Per Sant Jordi, em van regalar un llibre (evidentment xD). Més aviat, el vaig triar jo. Tòquio Blues (Norwegian Wood). El llibre em sonava d'haver-lo vist en algun altre lloc, però bé, tan és. La portada m'atreia: era senzilla i clara. I el millor era el seu baix cost xD. A partir d'aqui, no li vaig donar més importància.

Tòquio Blues és el llibre que més m'ha atret desde que tinc la capacitat de llegir. Exagerat? No... el que vull dir és que no en tornaré a trobar un altre de semblant. Aquest serà sempre el primer de la llista.
No fa falta explicar de què va la trama, però en poques paraules, descriu el camí a l'edat adulta d'un adolescent que no ha vist món. És àgil, i no has de llegir la mateixa frase dues vegades per entendre-ho. És, però un llibre molt trist. El "protagonista" perd les ganes de viure i de ser jove massa aviat. Li afecta força el que passa pel seu voltant... és difícil d'explicar, la veritat. Tot i així, hi ha molt optimisme, i força humor, cosa que equilibra la balança.
Els personatges són molt diferents els uns dels altres, però de cada un en podries treure una conclusió global. Cada personatge és un tipus de persona que et pots trobar a la realitat. T'adaptes a ell, però mantens les distàncies. En definitiva, és horrorosament perfecte xD
El més curiós és que la història està ambientada en els anys seixanta, però si no arriba a ser per les dates que et van posant de tant en tant, creuries que la trama passa en la actualitat, cosa que demostra que les coses no avançen tan ràpid com creiem...
Aspecte negatiu del llibre? Destacar que hi ha algunes escenes pujadetes de to (clar, jo no ho sabia quan el vaig comprar! xD), però és acostumar-t'hi. És extrany, però aquestes escenes em continuin incomodant... com pot ser? xD
Deixant de banda això, el recomano moltíssim. I millor si és en català. No arriba als 10 euros (en comptes de comprar-te un còmic, et compres un llibre ^^). 428 pàgines.

-------------------------------------------

Quan vaig acabar Tòquio Blues, em vaig quedar amb ganes de més. Intentava llegir alguna altra cosa, però de seguida me'n cansava. I ho vaig entendre. El que necessitava era més Murakami. Vaig estar buscant altres obres seves per Internet, i vaig comprovar que, evidentment, n'hi havia unes quantes més, amb la sort que alguna editorial d'aqui n'hagués editat. Però no en vaig saber més, fins aquest dissabte, dia 12 de Juliol. I avui, precisament, l'he acabat. És ni més ni menys que Kafka a la platja.

Oh, en Murakami! Amb aquest llibre sí que m'ha sorprés. I és que el vaig compar sense saber de què anava, en vaig tenir prou sabent que era d'en Murakami).
He de dir, però, que crec que aquest s'ha de llegir dos cops per entendre'l al 100% (bé... entendre'l entendre'l... sembla que et vagi dient tota l'estona: Jo aniré dient coses sense gaire sentit, però tú llegeix-me fins que m'acabis). Aquest és el segon de la llista. Ja ho he dit abans, T.B no el supera cap altre llibre xD. No és tan senzill d'entendre com Tòquio Blues, t'has d'esforçar més per captar-ne els missatges. El llibre en sí està plé de metàfores i mai saps què és realitat i què és ficció. Suposo que aquesta n'és la gràcia. En un principi, sembla una història normal i corrent, amb un jove protagonista marcat per les idees del seu pare i que decideix fugir de casa. Paral·lelament, ens descriu la història d'un home gran que pot parlar amb els gats i que sofreix una petita discapacitat (més o menys). Al començament no existeix relació entre ells, però la cosa es va complicant (i força xD). Aquest llibre no és corrent, no és com la majoria. És molt especial. I els personatges brillen i tenen unes característiques irresistibles, sempre en vols saber més (Kafka a la platja oculta molts misteris, i molts d'ells no es resolen, però te'n acabes fent una idea). És un món apart. També té algunes escenes d'aquelles (xD), però s'hi ha d'afegir, a més, una escèna gore. Mai havia llegit un llibre amb gore entremig (tot i que és una dosi molt petita, és dificil d'oblidar xD). És una mica més extens i més gruixut que Tòquio Blues (572 pàgines), i és quasibé dos euros més car. No els he pogut posar a l'estanteria de costat, perquè tenen mides molt diferents u_u. Que si el recomano? Evidentment xD

Ara que ho recordo, vaig veure un altre llibre de Murakami! però no és de l'editorial labutxaca, cosa que vol dir que deu ser més car i en castellà... en fi, ens haurem d'esperar.

En fi, que això és el que volia escriure per aquest segon dossier especial. I m'he quedat a gust. Molt a gust.

PD: Algun dia copiaré algun fragment d'un d'aquests dos llibres aqui al blog... ^^

Ens veieeem!
Ota-chan