Que els fotin a tots. Està dit. És hora de desfogar-se, senyors passatgers. Recomanem posar-se els cinturons i, en cas de turbulències, no perdin la calma. El viatge serà llarg.
Alguna idea? No, ja... m'ho temia. El boig parla, allunyeu-vos.
Importa poc el que passi per aquesta fucking mind, ho sé desde sempre. Però això no em preocupa. Al contrari, m'alegra saber que us preocupeu més per vosaltres que pels altres. Enhorabona, heu guanyat el premi a l'egoïsta de l'any. I el d'hipòcrita, de bonus... sense ofendre.
D'acord... seré menys clar, doncs. Una sola pregunta.
Preteneu treure profit d'alguna cosa, de les imbecilades de nen petit que arribeu a fer?
Faig servir el plural, que s'interpreti com es vulgui. No donaré explicacions.
Aquests últims dos dies m'he sentit... desplaçat, allunyat del lloc físic on era. Com si m'haguessin arrancat alguna cosa de molt valor dins meu... I, des d'una banda... la veritat és que sí, que em faltava un element indispensable en aquest puzzle que intento resoldre, l'element càlid i agradable que em dóna cert significat a quasi tot...
Però això, contradictoriament, m'ha servit per veure la merda en la que he nadat cada dia. No ho entenc... quina mena d'actitut tenim? On és el respecte, on és la persona? On som? On sóc?. No entenc res en absolut, no entenc ni el que escric, ni el que penso... no entenc res. Almenys, avui.
Algú enten alguna cosa? No vull resposta, a mi no se'm ha de respondre. Eviteu-ho, de veritat.
Tan sols... procurem ser millors persones.
És tot. Demà serà un altre dia.
Aterrem en uns moments, si us plau, no es descordin fins que se'ls hagi avisat.
Desconnectant;
Jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada