BY SHRUIKAN
Ultimament m'ha donat per pensar en l'amistat. L'amistat és pot definir com el lligam que ens uneix a una altra persona que no és familiar nostre. Una persona no pot triar els seus amics. Potser uns amics bulgars però no els amics de devò. Els amics de devò, surten del cor, de la confiança i de la capacitat per entendre i ajudar-se mutuament. Pot ser que aquests siguin diferents; gustos, maera de ser, de pensar... Però si s'entenen, si és comprenen, si s'acepten mutuament, no fa falta res més.
Ara em posaré jo d'exemple. Jo sóc una persona amb bastantes dificultats per relacionar-me. Tinc un caràcter cambiant, impulsiu, irritant, confus. La gent no sol entendrem. I per això no acostumo a relacionar-me amb la gent. Però hi ha persones que m'han aceptat tal com sóc. Que si sóc pesada, que si m'enfado, ells ja ho saven i m'acepten així. Aquests són els meus amics. La gent que m'importa. Amb la cual he compartit molts moments: moments tristos, moments alegres, moments d'enuig... Ens mantenim junts i ens donem suport mutuament.
Però ultimament estic començant a dubtar de l'amistat. Començo a veure que potser sóc massa diferent per encaixar amb certes persones que fins ara eren amics. No ho se. No se que vull realment. Però bé. Els que hagi de passar, passarà. Per molt mal que em faci.
Quan et sembli que el cami és fosc, que no tens a ningú, que estas perdut... Mira al teu voltant. Allà hi trobaràs una mà, disposada a ajudar-te, a donar-te la felicitat.
Shruikanceta
1 comentari:
Si són els teus amics no et deixaràn de banda. He après que hi ha gent per a tot, i amics per a tothom. Pero en tota amistat també hi ha alts i baixos, no es pot evitar.
Potser és una questió de temps.
Publica un comentari a l'entrada