Hola... de nou ^^Primum vivere deinde philosophare.
M'acollona, sí, però... què? què hi puc fer? Per molt que ho ignori, continua tirant-se al damunt. I no entenc perquè a l'altre gent no ho veu. M'acollona pensar que sóc aquell d'allà, i no aquest d'aquí (espero que s'entengui, si us plau). Intento controlar-me... però ultimament...
Què he de fer? Cridem de desesperació junts? Apa.... siguem lògics. Creiem que estem al centre de tot, i en realitat som una part que sobra de tot, som persones que per molt que s'intenti, no deixaran rastre en la historia. És això el que m'acollona... no ser ningú i ser-ne conscient.
Ota-chan
3 comentaris:
Veig que comences a entendre'm. Crec que hi ha més possibilitat de ser recordat com a part d'alguna societat més gran, que no com a cosa individual. Si realment vols ser recordat com tú mateix has d'esforçar-te a ser diferent.
Arribats a un punt és inútil ratllar-se per coses així. Em sorpren que tothom acabi pensant el mateix en un moment o altre de la seva vida, el que prova (valga la redundancia) que tots som iguals.
No ser ningú i ser-ne conscient... i si no existim com a "tot"?
Som uns egoístes que tenim por a l'oblit? Exigim ser algú? Això és la prova de la nostra humanitat. No és dolent ser humà.
Simplement som una part que no té cap sentit mirada de lluny.
Som com un petit àtom, tancats en l'essència de les coses. Hi ha milions, milers de milions d'àtoms vagant per tot arreu, i tots són necessaris.
Som com una cèl·lula, una més, però amb la seva pròpia funció indispensable en una fase de l'organisme viu.
Pensem: una cel·lula - Però després ens hi fixem millor: una cel·lula al cap - I encara més: És una neurona!
De cop aquesta "cel·lula més" es converteix en una part indispensable en nosaltres.
Quan una persona deixa de tenir fe en ella, mor. La neurona mor. I llavors apareix parkinson al món, desapareixen persones neurona.
Que faria el món sense persones neurona?
_____________
Bé, sento aquesta parrafada, però m'agrada molt la filosofia. Espero que s'entenguin les comparacions.
Gràcies, Suzu ^^. El post va estar escrit en una situació de disaster mundial, ara ja estic millor ^^.
Publica un comentari a l'entrada