Y así el león se enamoró de la oveja...

Hola gent! Feia temps que no escrivia. No estic gaire motivada ni tampoc tinc gaire temps, o sigui que faré un resum ràpid del que ha estat la setmana.
No ha sigut una setmana productiva. Me l'he passat jugant a la play i llegint, bàsicament.
Dimarts vaig anar a l'oculista i em van dir que m'he de posar ulleres noves, que m'ha augmentat la miopia. No em vaig sorprendre gaire.
Dimecres vaig anar a Sabadell amb la Yuka. Em vaig quedar a dinar a casa seva i ens vam passar la tarda parlant de temes variats com el frikisme, l'escola, el manga i l'anime, etc. M'ho vaig passar realment bé. Vaig haber de tornar cap a Manresa amb tren, i em va entrar el pànic quan vaig haber de fer transbord. De poc em quedo al primer tren. Però vaig arrivar, eh?
Dijous no va haber-hi res digne de ser recordat, apart de que vaig anar a buscar un llibre a la biblioteca. El món de Sofia podia esperar. Aquesta setmana m'he llegit Harrry Potter i les relíquies de la Mort (li van regalar al meu germà) i Crepúsculo, el llibre de la biblioteca. Amb Harry Potter el final em va decepcionar un pèl, no gaire. És el llibre en que hi ha més matança de tots, ja aneu informats. En quan a Crepúsculo és de vampirs. L'amor entre una noia humana i un vampir. És molt intreressant i divertit, sobretot en les discussions que tene la parella.
Altres coses. El meu cosi s'ha comprat la PLaystation 3 i ja he tingut l'honor de probar-la. Hi ha un joc (Lair) que semba que estiguis en una pelicula de tans bons gràfics que té i de la maniobrabilitat de la càmara. Una cosa nova per mi és el sensor de moviment del mando. Costa acostumar-s'hi. El pobre drac quasi s'estavella contra el terra.
I per últim vaig anar a veure 10000. Si parlem d'hitòria és una peli bastant irreal. Al 10000 abans de Crist dubto molt que hi haguessin tigres de dents de sable ni pollastres gegants menja-persones. Deixant això de banda és una peli que motiva molt. Les frases que em van marcar més van ser el seu crit de guerra ("Yahala!") i la que diu quan mata el malo maloso. Aquesta no us la diré. Espatlla d'emoció.
En fi, en quant els deures em falten els de Socials i els de Castellà. Els últims no els podré fer perque em vaig deixar el llibre. Potser demà puc agafar-lo, però ho dubto. Anem a Port Aventura, ho savieu? El viatge típic de cada any. Ja explicarem com ha anat.
Apa, fins la pròxima.

Shruikan, servidora de Blanquito-sama

PD: La frase del títol és de Crepúsculo. Un de les més originals que surten.