¿També vol te, Senyoreta Margarida?

Hola.

Resulta que el blog és només meu per una setmana... dit d'altra forma, que la Shruikan està de vacances, i vés a saber on.
He aprofitat per canviar l'apartat de música per una mascota virtual. Es diu Violeta i és un tigre de sexe indefinit i necesitat d'amor. ¡Alimentem-lo entre tots!.
Crec que no aguantaré més tardes a casa. M'estic tornant trulurú ò.ó
Heigh-ho! Heigh-ho! Heigh-ho....

--------------------------------

"Caminàvem per una pineda, envoltats d'una calma absoluta. El camí estava cobert de cigales que havien mort al final de l'estiu i que cruixien sota els nostres peus. La Naoko i jo avançàvem per aquell camí a poc a poc, mirant a terra, com si hi busquéssim alguna cosa.

- Em sap greu - va fer mentre m'agafava el braç amb delicadesa. Llavors va fer que no amb el cap unes quantes vegades-. No et volia fer mal. No facis cas del que t'he dit. Em sap greu, de debó. És que estava enfadada amb mi mateixa.
- Potser és que encara no t'entenc del tot -vaig dir-. No sóc gaire llest i necessito temps per entendre les coses. Però si em dónes una mica de temps t'entendré millor que ningú.

Ens vam aturar i vam parar l'orella al sileni que ens envoltava, Mentre vam ser allà plantats vaig fer rodolar algunes cigales mortes i algunes pinyes amb la punta del peu i vaig aixecar el cap per mirar els trossos de cel que es veien entre les branques dels pins. La Naoko es va quedar amb les mans a les butxaques de la jaqueta, sense mirar res en concret, només pensant.

- Toru, ¿tu m'estimes?
- És clar - li vaig dir.
- Així, ¿et puc demanar dues coses?
- Tres i tot, si vols.

Va somriure i va fer que no amb el cap.

- Amb dues n'hi ha prou. La primera és que vull que sàpiques que t'agraeixo molt que m'hagis vingut a veure. Estic molt contenta i... m'anima molt. Potser no ho sembla, però és veritat.
- Així, tornaré -li vaig assegurar-. ¿I la segona?
- Que vull que et recordis de mi. ¿Recordaràs sempre que vaig existir i que vaig estar al teu costat?
- És clar que me'n recordaré - li vaig dir. "
Fragment de Tòquio Blues (Norwegian Wood), de Haruki Murakami. Pàgines 15-16

----------------------------------------

Us haureu d'esperar una mica més per llegir algun fragment de Kafka a la platja... no en puc seleccionar cap... u,u

PD: El títol del post és una mostra de com m'estic tornant d'imbècil.. S.O.S.

Viva lo alternativo! xD

Ota-chan