No sé per què he obert aquest post.
De fet, no sé ni per què m'he passat pel blog. No hauria de venir cada dia. Però ningú m'ho prohibeix.
Avui, si he de dir la veritat, no m'he aborrit i he estat tot força entretingut. Però no aconsegueixo arrosegar la felicitat durant tot el dia. En aquests moments no... no sé ni expressar-me. Vàlga'm Déu.
Necessito certa normalitat... encara estic en estat abscent. Culpa del curs? Evidentment que podria ser. Tot i així, trobo a faltar les obligacions, i prohibicions. He estar ocupat tot el dia perquè ningu em molesti. No vull que ningú em molesti. Ho necessito. Necessito poder dir "No puc ajudar-te, tinc molta feina" (tots ho volem dir en algun moment).
Necessito, tantes coses. Obviament sé que ja arribarà el moment, però...
Aquest estiu s'està fent dur. Realment dur. Apa, ja ho he dit.
Però no m'he de queixar... seria massa brètol si a més em queixés de l'estiu. Tothom necessita un estiu, coi.
Vull anar ven lluny, Kafka. Tal i com tu vas fer... Perquè ets el noi més fort de quinze anys... i jo també ho voldria ser. Tot al seu temps, però....
M'agradaria saber si algú enten aquest jeroglífic. Perdoneu les molèsties els que hagueu llegit tot això. És una espècie de missatge personal, no en feu molt cas, si us plau.
Demà serà un dia extrany. Em fa por no ser-hi feliç.
Ota-chan
(Fi de la setmana sense Shruikan)
PD: Les ulleres de na Margarida encara són a la taula.
1 comentari:
Otochín, em comença a preocupar la profunditat dels teus posts xD És TAN profunda que no hi arriba una ment planera com la meva ^^'
Però si alguna cosa he pillat és que tu també tens ganes de tornar a la rutina T___T Seh, sempre ens queixem, "I need holidays", però què fem quan no fem res? Quan no tenim res a fer ens creem una altra rutina, i aquesta és molt menys productiva i entretinguda U_U
En fi, que vull començar llatí i filosofia, ok? xD
Ale, salut i revolució! =D
Publica un comentari a l'entrada